PRIMER PATACADA... ARA UNITAT

És curiós com poden canviar les coses d'un dia per l'altre.

Avui llegia al diari les declaracions del senyor Jordi Portabella, candidat per Barcelona a les properes eleccions municipals, demanant unitat entre els partits independentistes. Potser una coalició (amb ell al capdavant de les llistes... no fos cas que algú oblidés que ERC és més independentista que la resta) amb Solidaritat Catalana.

A mi em sembla perfecte que els partits independentistes formin coalició. Però... ara?

Fa un parell de mesos ERC refusava les ofertes de Reagrupament i Solidaritat Catalana de formar un bloc independentista per a les passades eleccions autonòmiques del 28N, demanant el vot per Esquerra amb el pretext de "no dividir l'independentisme".

Que ha canviat tan de-sobte?
11 escons.

Gran part del electorat independentista ja se n'ha afartat. Masses paraules i poques accions, la gent n'està farta de l'independentisme de fireta que s'aferra a la cadira i han optat per altres vies.

Més enllà de que s'hagi pogut perdre algun escó per haver donat la presidència de la Generalitat al PSC formant el segon tripartit quan el primer ja havia estat un fracàs, més enllà d'algún escó que s'hagi pogut perdre a causa de les disputes internes del partit o deixar de banda a un polític clau per ERC com és el senyor Carod Rovira... la resta (sota el meu parer), s'han perdut per preocupar-se més de partidismes que de les necessitats del país. 4escons que s'envan a Solidaritat Catalana, un escó que va estar a punt d'esgarrapar Reagrupament, gent descontenta que opta per la ambigüitat i el presumpte independentisme convergent...

Si ERC no s'hagués desacreditat com a partit independentista negant-se a formar coalició, estic segur de que aquells 21 escons de fa quatre anys s'haguessin superat, sent l'unió independentista la tercera força parlamentaria de Catalunya, prou forta per pressionar al govern convergent a optar pel camí de la independència...

Però els catalans som així, som de closca dura i fins que ens n'adonem de que no podem partir la pedra, continuem donant cops de cap contra la paret...
Què hi farem? potser algun dia...