En els darrers anys i especialment des-de la sentencia del TC sobre l'Estatut de Catalunya, que va provocar la massiva manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona, hem anat veient com l'independentisme ha anat guanyant adeptes a velocitats realment notables, comptant amb figures com el molt honorable ex-President de la Generalitat, Jordi Pujol (qui ho hauria de dir!?) o el mateix Artur Mas votant a favor de l’independència a les consultes populars no vinculants finalitzades a Barcelona el 10 d'Abril d'aquest any.
No obstant, si és veritat que la causa independentista avança, no es pot negar que hi ha factors dintre del mateix independentisme, que perjudiquen a l'independentisme en sí mateix...
Cada cop més, part de l'electorat i parlamentaris que conformen el sector sobiranista, s'han anat avocant més i més a la banalització i ridiculització de la causa que ells mateixos defensen.
La constitució de Solidaritat Catalana per l’Independència, fent una crida a la unitat independentista, va iniciar un joc que be podria aparèixer com a tema principal d'algun programa de tertulians de Tele 5, posant de manifest, que la causa era menys important que les llistes electorals i ni els mateixos que demanaven unitat, van voler unir-se amb (gairebé) ningú.
Una vegada constituït el nou gobern, sembla que Solidaritat Catalana (no imagino un nom per la formació que li escaigui menys), s'ha entestat a optar per la via de l'escàndol i d'intentar sortir a la foto; cada cop que el sr. López Tena obre la boca, deixa clarament evident que és un dels polítics amb més potencial del panorama català, però ho esguerra amb declaracions provocatives i polèmiques que no van a compte i assentades al Parc de la Ciutadella tot ridiculitzant la classe política, la causa i l'electorat que els ha donat suport en les passades eleccions.
Per altre banda, "l'intent" fallit d'unitat a les autonòmiques, i l'estrepitosa caiguda d'ERC, va propiciar que es demanés unitat per a les properes eleccions municipals (ara es veu que independència o la no independència d'un país s'ha de promoure des-de els ajuntaments... en-fi, si serveix d'alguna cosa, benvinguda sigui aquesta unitat..). El grup de SI, es va negar, novament a formar coalició amb cap altre formació. Això va donar peu a que l'home al capdavant de la formació és desentengués del seu sub-grup parlamentari i passés a ser un parlamentari no adscrit. Ja tornàvem a tenir el drama servit.
Critiques a Laporta per part d'uns, critiques a SI per una altre i critiques al sobiranisme per totes bandes.
No obstant, SI no és l'única responsable del ridícul independentista; ERC i CiU també hi ha fet el seu paper.
L'estira i arronsa d'ERC amb Reagrupament i SI intentant demostrar quin dels partits és més independentista; la polèmica amb la votació de Mas, Duran i Lleida dient que la vicepresidenta Ortega va votar que no, mentres la sra. Ferrussola diu el contrari, l'abstenció de CiU a la Proposició de Llei de la Declaració de d'Independència mentre a les consultes no vinculants treien pit d'haver votat que si, l'absentisme del President Mas durant el debat de la mateixa llei, l'actriu porno Maria Lapiedra, en Jimmy Jump, Pilar Rahola fent un paper cada cop més denigrant al més pur estil “Diario de Patricia” i d'altres personatges acaben de conformar aquest circ.
És una llastima que la feina i dedicació de tantes persones que han treballat per poder realitzar unes consultes populars, gent que organitza cimeres i altres iniciatives per promoure i donar a conèixer la causa independentista, es vegin perjudicades per la "feina" d'aquesta gent que no fa una altre cosa que ridiculitzar-nos a tots.
Així mai anirem enlloc.
