NI LLEI ELECTORAL JUSTA NI GENT COMPROMESA

23/5/2011, dia després de les eleccions municipals i autonòmiques en alguns territoris d'Espanya.

Després de dies de protestes als carrers i acampades demanant una democràcia real, s'ha tornat a posar de manifest que és tan real que el sistema no funciona com que la gent no està disposada a participar del seu canvi.

Localment (a Barcelona) les coses empitjoren, globalment (al conjunt de l'estat) empitjoren encara més.

Vivim en una societat a la que li resulta molt fàcil queixar-se del que té, però li és molt difícil actuar. Ens queixem de que no hi ha democràcia real, ens queixem del bipartidisme, ens queixem de la llei electoral que tenim... tot i així l'abstenció continua sent enorme!

Cens de Barcelona: 1.163.550 ciutadans
Vots escrutats: 616.290 vots (47,03% d'ABSTENCIÓ, 547.266 PERSONES)
Vots en blanc: 27.093
Vots nuls: 10.719


Només 174.022 persones van votar CiU a Barcelona, el 28,74% dels vots registrats, el 14,95% de la gent amb dret a vot!! El 85,05% dels Barcelonins NO HAN VOTAT AQUEST ALCALDE!


Continuem fent casserolades mentre la societat es nega a veure que l'única manera de canviar les coses és participant, deixant de fer servir el vot útil i votant a qui realment vulgui. La societat té l'alcalde que es mereix. Un alcalde de dretes que ens retallarà més serveis, que els privatitzarà. I un cop més, ens indignarem i sortirem al carrer. Sortirem al carrer sabent que el que tenim i del que ens queixem és culpa de TOTS i continuarem sense moure un dit per canviar-ho.

I que en puc dir de la resta de municipis? El PP puja, Plataforma Per Catalunya puja, a la resta de l'estat el PP puja... sembla que fins que no tinguem una bona dosi de ma dura de dretes durant 4 anys més quan el PP guanyi les generals l'any que ve no ens decidirem a actuar realment. Que així sigui.

Jo sóc el primer a qui li indigna la política d'aquest país, però encara m'indigna més la passivitat de la societat, la facilitat de queixar-se i no fer res. Aplaudeixo a la gent que es queixa i després vota i participa, la resta no em mereixen cap mena de respecte.

CANVIAR EL SISTEMA DES-DEL SISTEMA

A pocs dies de les municipals, les manifestacions del 15/05/2011 arreu d'Espanya per una Democràcia Real han concentrat tota l'atenció popular, política i mediàtica (inclús l'internacional).

Gent acampant pacíficament a les places reivindicant que se suprimeixin els privilegis de la classe política, mesures dràstiques contra la desocupació, dret i facilitats per l'habitatge, serveis públics de qualitat, control de les entitats bancaries, millor fiscalitat, una democràcia més participativa i el final del bipartidisme.

S'ha de dir, que és completament legitim i potser necessari aquest tipus d'iniciatives populars sense cap partit polític al capdavant ni cap associació. I el fet que de moment, estigui sent una reivindicació pacifica i que mitjançant l'escriptura de propostes de tots els participants s'hagi aconseguit redactar un manifest, és una gran fita.

Es ben cert i en la meva opinió inevitable, que el sistema canvii d'una vegada per totes. Però, on ens portarà una manifestació o una acampada? on ens portarà un manifest?

Si no es fa res més, enlloc.

Aquestes acampades serviran per formar un revol mediàtic, els polítics ho estan aprofitant per fer campanya donant suport o posicionant-se en contra segons quin electorat vulguin ficar-se a la butxaca, una vegada més, s'apropien de les reivindicacions de la ciutadania per pescar vots.

S'ha de canviar el sistema. I les acampades i manifestacions estan molt be, però s'ha de canviar el sistema des-del sistema.

S'ha de fer que les propostes i les reivindicacions que s'han formulat, s'aprovin al Parlament, ja sigui presentant-les en forma de ILP o aconseguint que algun o alguns partits polítics ho incloguin en el seu programa, o formar un partit amb aquest programa. Si no és d'aquesta manera, res no canviarà i amb el temps, aquestes manifestacions hauran quedat en res o quedaran en un eslògan al servei d'algun partit.

Les manifestacions són necessàries, però hem de fer un pas més enllà.

GARANTIA DE PROGRÉS?

Nou cop a una política catalana que cada vegada està més plena de disbarats sense sentit.

L'ultim episodi d'aquesta  tragicomédia, va succeir ahir al Congrés dels Diputats en la votació de la moció presentada per CiU per la qual s'exigia al Govern central el pagament del fons de competitivitat de Catalunya durant l'exercici de l'any corrent.

Fa mesos, el PSC i en la majoria de les ocasions el seu secretari general Joaquim Nadal, van afirmar rotundament i en repetides ocasions, que el PSC reclamaria conjuntament aquest fons de competitivitat amb la resta de grups catalans i que en aquest aspecte, estaria sempre al costat del Govern de la Generalitat.

No obstant, posteriorment van presentar una esmena en la que s'exigia que aquest assumpte s'havia de negociar des-de la comissió bilateral. Si aquesta esmena no s'aprovava, el PSC votaria en contra de rebre el fons de competitivitat aquest any.


Perquè? És més important aquesta esmena que votar a favor de que Catalunya rebi els 1.450 milions d'euros que li corresponen? O és que a pocs dies de les municipals, el PSC no pot permetre que una moció per rebre una suma tant important de diners, presentada pel rival directe CiU prosperi?

El PSC havia de presentar una esmena amb el pretext que sense aquesta, la moció no  podria prosperar, a la fi que a ulls de l'electorat, el merit d'aconseguir aquests diners fos de l'esmena del PSC i per tant merit dels socialistes, no dels convergents.

El Parlament de Catalunya no va aprovar l'esmena, per tant, els 25 diputats del PSC al Congrés dels Diputats, votarien en contra de rebre els fons de competitivitat incomplint les seves pròpies paraules.

La moció no ha prosperat, amb 161 vots a favor (CiU, ERC,  ICV,BNG,IU i fins i tot el PP), PNV i el CC es van abstenir, 168 vots en contra (PSOE i PSC).

Si els diputats del PSC haguessin votat a favor, la moció hauria  prosperat i hauríem de rebre 1.450 milions d'euros durant aquest any.

No obstant, el PSC pot continuar criticant les retallades  pressupostaries (és cert que gens encertades) d'un Govern que s'ha d'estrènyer el cinturó per complir el dèficit, mentre des-de Madrid el PSOE va demanant que es retallin més gastos.

Per aquests actes incomprensibles, lamentablement, la dreta puja i l'esquerra baixa.

Quin serà el proper episodi d'aquesta  tragicomedia sense sentit de la política catalana?