UN SILENCI SEGUIT DE LA RESPOSTA EQUIVOCADA

Hi ha qui mai canviarà. Encara que vagi encontra de la lògica més indiscutible, és més útil parlar amb una paret.

Així és Espanya. Un país que no vol canviar ni escoltar. Un país que no veu que ha tingut (i potser encara té) eines per "solucionar" les relacions amb Catalunya.

Fins i tot després d'una manifestació històrica com la de la Diada d'aquest any en la que més de 1.500.000 persones van sortir als carrers de Barcelona, no a demanar el "Pacte Fiscal" sinó l'INDEPENDÈNCIA; després de que les estelades s'exhaurissin a les botigues per omplir balcons de tot Catalunya; després de que el president de la Generalitat hagi dit (d'una vegada per totes...) que iniciarà el camí cap a l'estat propi... que respon Madrid?

Un silenci seguit de la resposta equivocada.

Ja els hi va avisar el President Mas quan va anar aquests dies a Madrid, "no cometeu l'error de minimitzar i treure importància al que està passant a Catalunya, per-que és el pitjor error que podeu cometre ara mateix".

Madrid respon que "respondrà des-de la Constitució a les demandes independentistes".

I que hi diu a la Constitució?

Hi diu que "La Constitución se fundamenta en la INDISOLUBLE UNIDAD de la Nación española, patria común e INDIVISIBLE de todos los españoles"(Art 2) i que "las FUERZAS ARMADAS tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su INTEGRIDAD TERRITORIAL" (Art 8.1).

En resum i com deia, la resposta equivocada.

Durant anys i anys, Espanya ha funcionat denegant llibertat a qui l'ha demanat en comptes d'arribar a un punt mig on tothom es sentís còmode; i el resultat és i sempre serà la demanda d'encara més llibertat. De manera que esperen frenar aquestes demandes amb una negatòria rotunda, generant així encara més demandes.

Tot i que l'estat intenta treure-hi ferro, per primera vegada semblen espantats, preguntant a Brussel·les si amb una hipotètica secessió, Catalunya quedaria fora de l'UE. Durao Barroso va deixar clar que hi quedaríem fora i ens hauríem de posar a la cua dels països que hi volen ingressar.

L'onze de Setembre, Catalunya va demostrar que ja no te por i que els que abans preferien callar ara parlen.Sabem que l'independència tindrà conseqüències econòmiques negatives en un principi, que quedarem fora de l'Unió Europea i que no ens ho posaran fàcil per tornar-hi a entrar. Però ja n'estem farts.

Ja n'estem farts de ser la regió europea que més contribueix al seu estat. Els catalans contribuïm en un 10% del nostre PIB a les arques espanyoles. La regió europea més rica, Baviera (Alemanya), aporta un 4% del seu PIB, sent la segona regió europea més espoliada per darrera de Catalunya.

Ja n'estem farts d'atacs i mentides del govern central i de la resta d'autonomies (tot i que el president d'Extremadura sembla disfrutar-ho molt...).

Ja n'estem farts d'atacs a la nostra llengua i que s'inventin "aragonesos orientals" només per evitar reconeixer que fora de Catalunya també s'hi parla català.

Donada la resposta, ja no ho podran parar.
L'independència no es demana, es pren.

Esperem que els hi vagi be sense nosaltres.

LES PRIORITATS DE RAJOY

1/7/2012

La selecció espanyola guanya conta Itàlia la seva tercera competició consecutiva per un holgat resultat. Milers de ciutadans es llencen als carrers a celebrar tant esperat moment de joia i d'èxit per a la nació.
Petards, banderes (alguna de pre-constitucional...), els ja més que coneguts càntics de "yo soy español, español,español"...

Si bé aquesta pot ser una notícia "important" (per aquells a qui els hi agradi el futbol o se sentin espanyols... jo puc dir que sento la mateixa indiferència per aquest esport que per el "Reino de España"...), n'hi ha d'altres que han quedat en segon plà gràcies a la febre futbolística (sembla gairebé hipnosi) que s'ha viscut aquests dies. I és que des-de divendres la Comunitat Valenciana està patint encara avui un dels incendis més grans de l'historia de tot el país, havent calcinat ja quasi 50.000 hectàrees. Boscos cremats, animals morts, gent desallotjada que veu com es cremen les seves collites.

En una situació com aquesta, la gent esperaria que el president del govern, es preocupés personalment (o com a mínim es pronunciés) de supervisar i prendre control de la situació. En comptes d'això, el sr. Rajoy ("sr." és unapel·latiu molt més que amable i educat del que es mereixeria aquest espècimen...), va agafar un vol a Kiev per veure la final de l'Eurocopa.

Tenim uns polítics que no dubten mai en emmirallar-se en Obama, i comparar-se amb ell, però quan arriba l'hora de actuar de igual manera, prefereixen marxar a mirar el futbol.

El mateix diumenge dia 1, el president Obama també va prendre un vol fora de la seva agenda; per anar a donar suport a els ciutadans de Colorado, que també han patit un incendi de grans dimensions.

Quina diferencia!

I és que no només el president d'espanya no ha anat a veure com estan les coses a la Comunitat Valenciana, no només va marxar del país per anar a veure un partit de futbol mentre València cremava, sinó que tornant de Kiev, marxa a Sevilla al congrés de la junta directiva del PP i el primer tema a tractar no podia ser un altre que lavictòria de "la Roja" que té a tota Espanya donant bots d'alegria!

Però no ens alarmem! El segon punt a tractar va ser l'incendi, dient tant sols que "Espanya comparteix solidaritat per els incendis de València"... i es queda tant ample!!

Res més!? una frase després de parlar del futbol i tot resolt!?No te res a dir de les dificultats que han tingut els bombers i els voluntaris durant quatre dies de lluitar contra un incendi a causa de les retallades que han patit els cossos de bombers de l'estat!?No té res a dir a la gent que ha perdut el seu treball i el seu esforç quan han perdut les collites!? ¿¡ o a la família del pilot que ha mort en estavellar-se l'helicòpter que pilotava fent tasques de suport contra l'incendi!?

Parlant clar... aquest fill de la gran puta no hauria de ser president del govern! Hauria d'estar a la presó!
Per mentir, per portar-nos a un rescat que tothom sabia que era un altre llast per a la nostra malmesa economia, per dir que era un gran ajud per a l'economia i als dos dies dir que és terriblement perjudicial, per negar-se a explicar sempre les mesures que prepararan (si es que no les sap ni ell!!), per mostrar una increïble indiferència debant del patiment del seu poble i ja no només del seu poble, sinó dels votants d'una de les comunitats autònomes on sempre ha obtingut els millors resultats!!

Si és que ja ni es preocupa per fingir que li preocupen els seus votants!!

No acostumo mai, mai, a insultar a ningú en el meu blog, però aquest home i els seus petits nans ens estan portant a la ruïna i no tenen ni la decència de dissimular-ho.

Una corda lligada pels collons i a arrossegar-lo pel país!

R.I.P. DRETS LABORALS

26/3/2012 tres dies per a la Vaga General.
Però, qui hi va a la Vaga? Em sap molt i molt greu de dir que en la situació actual, la gent que pot fer vaga es poden considerar afortunats de poder fer-ho.
De ben segur hi haurà moltíssims aturats que donaran suport a la vaga anant a la manifestació de rigor o fent de piquets a algun punt de la ciutat; però moltíssima gent de la que per sort conserva el lloc de treball no podrà fer Vaga. Simplement per-que JA NO TENIM DRETS.

El context de crisi actual i l'elevada  tassa d'atur, donen lloc a una gran reducció dels drets dels treballadors, ja que hi ha moltíssima gent que necessita treballar i els empresaris poden despatxar a tants treballadors com vulguin sense haver de donar gairebé cap explicació i cada vegada els hi surt més barat. D'aquesta manera, moltíssims treballadors són privats del dret de vaga sota l'amenaça de ser despatxats dels seus llocs de treball i haver de tornar a un atur que, havent-lo passat recentment, sembla ben be una travessia per el desert, sense sou, amb la prestació d'atur que es va esgotant mes rere mes i sense cap senyal de quan acabarà aquesta travessia que acostuma a fer-se bastant llarga.

Aquest dret però, no és  l'únic que s'ha vist afectat a causa (o amb l'excusa) de la crisi. Dia rere dia, treballadors i treballadores patim abusos laborals que queden sense denunciar, ja que queda ben clar que denunciar una situació laboral irregular és una "solució" que tard o d'hora acaba en acomiadament del treballador denunciant. Per això mateix, la majoria de treballadors, prefereixen aguantar aquests abusos abans d'arriscar-se a perdre el lloc de treball.

Necessitem una reforma  laboral, però NO AQUESTA.

Espero que tothom qui llegeixi  això tingui la "sort" de poder anar a la vaga, com a mínim hi ha "privilegiats que encara tenen algun dret laboral. La resta, espero que no ens desanimem, que diguem prou i lluitem contra els abusos. Si tots diem NO, ens hauran de començar a respectar.

SINDICATS A FAVOR DE QUI!?

Després del que tots ja sabíem que passaria, la reforma laboral que retalla encara més els drets dels treballadors, abarateix l'acomiadament i l'únic que crearà és més atur; els sindicats ens demanen que un cop més, sortim al carrer a manifestar el nostre descontent.

I hem d'estar descontents amb la reforma, molt descontents, però també ho hauríem d'estar amb ells.

Per a que serveixen els sindicats? avui en dia serveixen per a crear la falsa il·lusió de que algú lluita desinteressadament pels drets dels treballadors. I hi ha gent que ho creu...

Aquests "sindicats" reben subvencions de l'estat i cobren quotes als seus afiliats mentre es limiten a queixar-se cada vegada que s'ens retallen els drets i les condicions laborals, es dediquen a "negociar" amb la patronal les condicions dels ERE's de les grans empreses de les quals s'enduen un percentatge en honoraris per assessorament i lamentablement, els treballadors SEMPRE hi surten perdent. Curiosament, el Juny de l'any passat, CCOO va presentar un ERE per a 37 dels seus 198 treballadors de Castella la Manxa (el 20% de la seva plantilla).

No obstant, són societats sense anim de lucre (?) que ens defensen a tots i totes de les injustícies de la patronal.

El dia 19 d'aquest més, el Sr. Fernandez Toxo i el Sr. Méndez, sortiran al carrer al davant del que segurament serà una gran manifestació, diverses arreu del país, enganxats a la pancarta i la cara més dura que l'acer.

La resta ens limitarem a sortir al carrer. Hi sortirem per-que una vegada més, ens trepitgen els drets, mai per-que els sindicats diguin que ho hem de fer.

NECESSITEM GIRAR A L'ESQUERRA

Després que el PSOE hagi escollit "nou" secretari general aquest cap de setmana, es generen més dubtes 
que respostes per a l'electorat d'esquerres.

Després dels últims anys, en els que el partit ha experimentat una deriva significativa cap al centre, el nou secretari podria tornar als discursos propis d'un partit d'esquerres o optar per deixar les coses com estan i limitar-se a ser un partit pont al que l'electorat podrà recórrer entre legislatures del PP per "descansar" de les polítiques de dretes quatre anys.
Des-de el meu punt de vista, el PSOE serà realment d'esquerres o no serà.

El PSOE ha d'escollir electorat; no és possible que faci discursos diferents tal i com ve fent durant anys per tal d'ampliar l'espectre de votants al que pot optar.

No ens enganyem, d'aquí a 4 anys, el PP tornarà a guanyar, però dependrà del discurs que faci el PSOE, el poder amb que ho faci. Si els socialistes tornen a integrar el concepte que hauria de primar al seu partit, el SOCIALISME, que sembla des-de fa temps oblidat, d'aquí a 4 anys la dreta perdrà força, sinó, l'esquerra es fragmentarà tal i com succeeix avui en dia. L'electorat més d'esquerres anirà optant cada vegada més per IU i l'electorat de centre que ja no se senti identificat amb el PSOE anirà fent un tomb cap a la dreta.

A Catalunya, el canvi que ha de fer el PSC, haurà de ser encara més gran si no vol seguir perdent pes.

A part del gir cap a l'esquerra, els socialistes catalans hauran de fer una verdadera aposta per el catalanisme i exigir als seus companys de Madrid una lluita real per la descentralització i el federalisme, cosa que inclou un grup propi al Congrés dels Diputats.

Si això no passa, el PSC estarà més condemnat que el PSOE; ja que no només perdran als seus votants d'ideologia esquerrana com ha passat últimament, sinó que perdran votants federalistes que s'aniràn adherint a la causa sobiranista.

NECESSITEM UN PARTIT D'ESQUERRES.

Un partit d'esquerres de veritat, un partit que agafi els conceptes de socialisme i comunisme i els transformi per tal de poder fer-los encabir i fer funcionar a la societat actual i crear un sistema que generi justícia social, redistribució de la riquesa, verdadera llibertat democràtica i un estat del benestar solid i competitiu.

Hi ha alternatives a les retallades de les dretes, l'alternativa és un partit d'esquerres modern i de veritat.

SOM EL MAL EXEMPLE

Aquest matí he llegit un blog d'un enginyer informàtic que viu a Japó on s'analitzava com després d'anys de crisi econòmica, els nipons continuen sent una de les nacions punteres del món i com la seva situació s'aguanta d'una manera molt més "suau" que la nostre.

Amb un deute públic del 200% i el Nikkei caient, Japó aguanta la crisi amb una taxa d'atur molt reduïda (6%) i sense haver de fer grans ajustos pressupostaris o augments de taxes significatius.

La nostre crisi és bastant diferent a la de la resta de països de la UE i encara més de la del Japó. Perquè?

És bastant simple.

Mentre en anys de bonança nosaltres ens dedicàvem a rebentar el país a cop de totxo, altres països es dedicaven a invertir en I+D, cosa que ha fet créixer un teixit tecnològic, industrial i econòmic que els hi permet estirar del carro i passar de puntetes per la crisi tot i la seva gravetat.

A Espanya, no només no vem dotar al país d'aquest teixit, sinó que les "inversions" que es van fer en aquell moment, avui ens fan perdre milions d'euros cada dia que es paguen amb diners públics.

 

Es podria dir que si féssim una classe de com tirar endavant l'economia d'un país, el professor podria posar a Espanya com a l'exemple de com es fan les coses malament.

Començant per al sistema radial que va impulsar Aznar durant les seves 2 legislatures i que va ampliar Zapatero fins a l'ultim pont i tram d'Ave que s'ha construït. I és que no hi ha millor manera de crear unes infraestructures útils, que donat més importància a la ideologia política del govern (com la famosa filosofia del "café para todos") que a la seva funcionalitat i rendiment econòmic.

Gràcies a aquesta forma de fer les coses, som el país amb major densitat d'autopistes d'Europa i un dels països a la cua en densitat de cotxes que fan servei de les autopistes, som el segon país del món en kilòmetres de via de tren d'alta velocitat (només superats per la Xina) i l'ultim en nombre de passatgers, som el país d'Europa amb més aeroports i som indiscutiblement el primer país en nombre d'infraestructures construïdes que no es fan servir absolutament per a res i sempre construint-ho de la manera més cara possible i menys funcional possible.

Per exemple la Expo de Zaragoza va costar 700.000.000€, 80.000.000€ dels quals van ser destinats a construir un pont de disseny. Actualment tot el que es va construir està desert, el pon tancat i mantenir-lo costa 1.000.000€ a l'any.

Tenim autopistes a Madrid que van costar 1.000.000.000€ per les que no hi passa ningú i per les quals el govern ha de pagar diners per no arribar a la densitat de transit previst.

Ens hem gastat 64.000.000.000€ en trams d'AVE. En alguns dels seus trams com el d'Albacete, hi passen de mitjana 16 passatgers al dia, mentre es gasten 18.000€ al dia en operacions ferroviàries.

Tenim un palau d'esports dedicat al tenis a Madrid, la "Caja Magica", on es juguen partits només 9 dies a l'any i va costar 294.000.000€!!

Un port a València de 350.000.000€ amb 9 de les 12 bases que té completament buides.

Un pont piramidal a Talavera de la Reina amb ascensor de 90.000.000€

Un Fòrum a Barcelona de 2.000.000.000€ que no es fa servir per a res.

I així podíem seguir tot el dia...

Un dels altres exemples de com fer les coses malament, el vaig veure a un reportatge de "la sexta" l'altre dia. Explicaven que quan l'euro va començar a caure al 2006, el govern espanyol va vendre el 40% de les seves reserves d'or. A causa de vendre'l tant aviat, sense esperar a que la moneda caigués més, el govern ha perdut 6.000.000.000€ que hauria guanyat si el vengés avui.

Un altre de les causes de la crisi espanyola, és la constant reforma laboral que el govern s'entesta a fer, reduint el preu de l'acomiadament i congelant el sou mínim inter-professional (el segon més baix d'Europa), ocasionant inseguretat entre els treballadors i incrementant el nombre d'aturats on també som els primers d'Europa amb un 23% seguits per Grècia que està a un 19%.

Resumint, si volem enfonsar un país, l'únic que hem de fer és gastar-nos tots els diners dels contribuents en infraestructures inútils, vendre el que tenim abans de que el seu valor augmenti i fer reformes laborals que destrueixin llocs de treball.

THIS IS THE SPANISH WAY.

TOT ERA MENTIDA AL PAÍS DELS FARSANTS

No sóc precisament algú que es pugui denominar "fan" d'Obrint Pas, però no veig millor frase que aquesta (de la seva cançó "Mentides") per expressar el que passa en aquest país.

Vivim en un país en el que sorprenentment (després de proves, gravacions, testimonis en contra...) absolen a Camps i jutgen a un jutge per investigar els crims del franquisme.

Un país en el que un govern (tant el de CiU com el del PP) ens diu que el govern anterior no els hi havia facilitat tota la informació que tenien, que la cosa està pitjor del que els hi havien dit i que per això abans de les eleccions podien prometre que no apujarien impostos i passades les eleccions els han d'apujar.

Un país en el que ens diuen que ens ham d'estrènyer el cinturó perquè no hi ha calers i la cosa està molt malament, un país en el que ens diuen que les reformes laborals que apliquen son pel be dels treballadors i de l'economia i ens treuràn de la crisi.

Un país on ens diuen que és bo per a l'economia suprimir impostos a les classes benestants i que s'han d'eliminar ajudes als joves, a les rendes baixes i als aturats.

Un país en el que quan surt una iniciativa com posar publicitat als bitllets de metro per abaratir-los, el primer que fa l'administració és buscar-hi la il·legalitat en-comptes de potenciar-ho.

SÓN DOGMES DE FE QUE ENS DEMANA AQUEST PAÍS.

Mentrestant, la corrupció dels rics queda impune, creant una "justícia" diferent per a rics i pobres, es retallen drets dels treballadors (tant públics com privats), salaris, serveis i qualitat de vida i la economia es contrau per els "ajustos" que fa el govern.

La distància entre la "classe alta" i la "classe baixa" cada vegada és més llarga i la "classe mitja" va desapareixent.

No passa res, metre ens diguin que tot el que diuen és la VERITAT, que tot això és BO per NOSALTRES, que la CULPA és d'uns ALTRES i sobretot, no passa res mentre ens ho diguin amb un SOMRIURE; perquè com tots sabem, AQUEST ÉS EL PAÍS DELS FARSANTS.