Vivim en un país en el que sorprenentment (després de proves, gravacions, testimonis en contra...) absolen a Camps i jutgen a un jutge per investigar els crims del franquisme.
Un país en el que un govern (tant el de CiU com el del PP) ens diu que el govern anterior no els hi havia facilitat tota la informació que tenien, que la cosa està pitjor del que els hi havien dit i que per això abans de les eleccions podien prometre que no apujarien impostos i passades les eleccions els han d'apujar.Un país en el que ens diuen que ens ham d'estrènyer el cinturó perquè no hi ha calers i la cosa està molt malament, un país en el que ens diuen que les reformes laborals que apliquen son pel be dels treballadors i de l'economia i ens treuràn de la crisi.
Un país on ens diuen que és bo per a l'economia suprimir impostos a les classes benestants i que s'han d'eliminar ajudes als joves, a les rendes baixes i als aturats.
Un país en el que quan surt una iniciativa com posar publicitat als bitllets de metro per abaratir-los, el primer que fa l'administració és buscar-hi la il·legalitat en-comptes de potenciar-ho.
SÓN DOGMES DE FE QUE ENS DEMANA AQUEST PAÍS.
Mentrestant, la corrupció dels rics queda impune, creant una "justícia" diferent per a rics i pobres, es retallen drets dels treballadors (tant públics com privats), salaris, serveis i qualitat de vida i la economia es contrau per els "ajustos" que fa el govern.
La distància entre la "classe alta" i la "classe baixa" cada vegada és més llarga i la "classe mitja" va desapareixent.
No passa res, metre ens diguin que tot el que diuen és la VERITAT, que tot això és BO per NOSALTRES, que la CULPA és d'uns ALTRES i sobretot, no passa res mentre ens ho diguin amb un SOMRIURE; perquè com tots sabem, AQUEST ÉS EL PAÍS DELS FARSANTS.
