“Procediment de participació el dia 9 de
novembre
Catalans i catalanes a l’exterior:
Els
catalans i les catalanes que resideixin o es trobin temporalment a l’estranger,
poden participar el dia 9 de novembre, entre les 9 i les 20 hores (hora local),
en els locals de
participació habilitats a l’exterior.”
A quatre dies del 9N, des de l’altra punta del món, tinc la
sensació d’estar perdent-me uns moments històrics de la meva terra. Quan vaig venir a Canadà ja sabia que no seria a Barcelona per votar, potser podria fer-ho per correu? No amb aquest “referèndum” (o reunió d’amics per fer una botifarrada, amb urnes i paperetes per opinar sobre el futur d’un país com a guarnició), amb aquest no.
Sóc a 1.578 km del punt de votació més proper, San José,
Califòrnia, USA.
Cada matí em miro les notícies a diversos diaris catalans
per internet. A cada notícia, cada vídeo, cada foto d’una manifestació en
defensa del nostre dret a decidir, sento una enorme enveja de tots els qui sou
a Catalunya.
Tot i no ser un referèndum vinculant (per no ser, no és ni
un refèrendum), m’agradaria ser allà amb la papereta a la mà esperant per votar
el primer de la fila.
Tant hi fa si el govern espanyol ho intenta aturar, o si al
final la “votació” simplement no passa. El que ha començat ja no té marxa
enrere i tard o d’hora, d’una manera o d’una altre, arribarà el dia en que
decidirem el nostre futur.
Com va dir Francesc Macià “Catalans, sapigueu fer-vos dignes
de Catalunya”. Vosaltres que podeu, voteu.
Des d’aquí jo continuaré seguint aquests dies històrics.
Des d’aquí jo continuaré seguint aquests dies històrics.
Visca Catalunya lliure!
