Després d'uns quants dies del terrible atemptat contra el setmanal satíric "Charlie Hebdo" a França, hi ha diverses coses que em criden l'atenció.
La primera és la manera tant hipòcrita com polítics de diversos països del món i en especial, el president espanyol, es van afanyar a treure la bandera de la defensa de la llibertat d'expressió.
Si bé és innegable que aquest atemptat és lamentable i no hi pot caber cap altre reacció que no sigui la seva condemna, el gobern espanyol, s'hauria de treure el borrissól del melic en matèria de llibertat d'expressió, abans d'anar a defensar la dels francesos.
Tot i defensar la llibertat d'expressió, estem davant d'un gobern que ha aprovat l'anomenada "llei
mordassa", que va censurar portades de "El Jueves", que es nega que els catalans votin per expressar la seva opinió sobre el futur de Catalunya i que justament un dia després de l'atemptat contra Charlie Hebdo, imputava a l'Humorista Facu Díaz, per un vídeo on se simulava la dissolució del PP (aquí el link del vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=eE1VB1mI-ro).
La llibertat d'expresió no l'ataquen només els terroristes amb els seus atacs, sinó també els governs que la defensen per altres països mentre dinamiten la del seu propi país.
La segona cosa que em m'ha cridat l'atenció, és com aquest atemptat ocupa bona part dels gruix dels informatius havent passat ja una setmana, mentre dia rere dia, atemptats i massacres tant terribles com els de Boko Haram i d'altres atacs amb desenes, sinó milers de morts, a països islàmics, no ocupen ni tres minuts als informatius.
Qui i quan va decidir que la vida dels occidentals val més que la de la resta d'essers humans? Quan es va decidir que un atac contra un diari a França era més greu que milers de morts a països més llunyans? I que quan els atemptats no passen a la porta de casa, no tenen importància?
Dia rere dia als informatius ens parlen d'atemptats arreu del món sense que ni ens immutem, ni sortim al carrer per solidaritzar-nos amb les víctimes i demanar als nostres governs que hi posin una solució, però passa a occident i de sobte tots sóm "Charlie Hebdo"… potser nosaltres també som una mica hipòcrites.
L'última cosa (que no és que m'hagi cridat l'atenció, per que ha format part del seu discurs des de sempre), ha estat com els partits conservadors de diversos països intenten treure vots d'un fet tan terrible com és un atemptat, com s'ha pogut veure a França en les declaracions de l'ex-president Nicolas Sarkozy o Marine Le Pen, o com s'està intentant fer servir aquest atemptat a Grècia per frenar el possible triomf de Syriza a les properes eleccions. Incitant a la islamofóbia i posant a terroristes, musulmans i immigrants al mateix sac per tal de tocar la fibra sensible d'aquells qui han patit l'atemptat de prop.
Trobo realment repugnants, aquells polítics que volen polititzar aquest atemptat fent apologia de l'odi i des del meu punt de vista, són tant responsables dels atacs "resposta" que hi ha agut a diversos punts de frança contra temples musulmans o un restaurant pakistanès, com aquells que els han causat. Aquesta gent, no hi té res a veure amb els atemptats i posar-los al mateix sac, és un greu error.
L'ultima desgràcia que li falta a Europa, és l'anulació del tractat de lliure circulació de les persones i l'ascens al poder de governs racistes i totalitaris… si això passa, quin futur més negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada