_

_

Cercar en aquest blog

dimecres, 23 de març del 2016

Atemptats, eleccións americanes i immigració

Per si la Unió Europea no s'estigués tornant prou radical envers els refugiats sirians, passant-se pel forro, no només la promesa d'acollir-los, sinó directament els drets humans, enviant-los a Turquia; un nou atemptat a Brussel·les hi afegeix més llenya al foc, ja no només a Europa, sinó a escala mundial.

Seguint l'interminable procés electora dels Estats Units i el circ que protagonitzen Trump i Cruz, com va passar a França amb Nicolas Sarkozy i Marine Le Pen , els dos candidats republicans, s'han afanyat a aprofitar l'ocasió per recaptar vots, amb el seus discursos radicals i totalitaris.



Ahir, Trump i Cruz declaraven estar a favor de torturar als terroristes que puguin enxampar i de patrullar tots els "barris islàmics" dels Estats Units, per tal de controlar l'amenaça terrorista.

A mi el que sincerament em fa por, és que qualsevol d'aquest dos personatges amb complexe totalitari, puguin arribar a presidir el país més poderós del món.

Bombardejar Síria no solucionarà el terrorisme ni la crisi dels refugiats, tancar fronteres tampoc ho solucionarà, ni vigilar els musulmans que hi ha a cada país, simplement, per que ni els musulmans ni la gent que fuig de la guerra, en tenen cap culpa de barbàries com els atemptats de Brussel·les o el de París.

Apartar i etiquetar a tots els musulmans com a terroristes o perillosos, si que en pot ser una
causa.

El que cal és més integració dels immigrants, acollir-los i fer que es sentin respectats com qualsevol altra persona i més integració i respecte per als musulmans que viuen a Europa, Nord Amèrica o a qualsevol lloc del món.

Invertir més en educació, donar a conèixer des de l'escola les diferents religions (totes!) i a respectar-les.

La integració i el respecte envers aquestes persones, és clau per frenar el captament de més terroristes.


dimecres, 9 de març del 2016

Aticle I-2: La Constitució de la vergonya

Article I-2 of the European Constitution
The Union's values 
The Union is founded on the values of respect for human dignity, freedom, democracy, equality, the rule of law and respect for human rights, including the rights of persons belonging to minorities.
These values are common to the Member States in a society in which pluralism, non-discrimination, tolerance, justice, solidarity and equality between women and men prevail.
D'ençà que vam marxar a viure a Canadà, hem seguit amb el costum que teníem a Barcelona de mirar les notícies (ara per internet), mentre esmorzem cada matí. Suposo que el fet de sentir les notícies del meu país i de la resta d'Europa, em fa sentir una mica més a prop de casa.

Des de fa uns mesos, la notícia més repetida és la "crisi dels refugiats sirians", que ben lluny de millorar, sembla que no deixa d'empitjorar, deixant al descobert el que molts ciutadans (suposo), ja sabem des que va començar la crisi econòmica al 2008.
La Unió Europea, és una farsa al servei de les grans multinacionals que fan aprovar lleis i mesures per seguir enriquint-se a costa del poble. I és que els valors que tan dignament recull la constitució europea, són simplement floritures destinades a donar una falsa sensació de seguretat.

Com de solidària va ser Europa quan Grècia demanava un ajornament del deute?
¿Com de democràtica va ser Europa quan van forçar al PP i al PSOE a modificar la constitució espanyola per posar el pagament del deute, per davant de la supervivència de les famílies sense ingresos?

¿Com n'estava d'unida Europa quan Ucraïna s'enfrontava tota sola a Rússia, fins que va cedir Crimea?

¿Com de respectuosa és amb els drets humans, ara que milers de persones es juguen la vida al mar, fugint de la guerra a Síria?

La idea d'una Europa unida i solidària, queda molt lluny de la realitat. 
L'Europa real, imposa mesures a favor dels mercats i en contra de les persones, ignora els països on hi ha conflictes, regala tot el que vulguin a socis poderosos com el Regne Unit, que per tal de que no marxi de la "unió", podrà tenir totes les avantatges de ser a Europa, però cap inconvenient dels que tenen la resta de països.
L'Europa real tanca fronteres a aquells qui pateixen, enviant-los a la falsa democràcia turca a canvi d'un bon grapat d'euros i la certesa que Turquia, serà ben aviat membre d'aquesta "unió".

A Canadà, el meu país d'acollida, ja han acollit 28.548 refugiats sirians dels 25.000 que es van proposar acollir (si, la xifra ja excedeix en 3.548 persones la xifra marcada) i fins i tot a la web d'immigració, hi han inclòs un apartat titulat "#WellcomeRefugees".

I que fa Europa? 
Vergonya és el que fa.