_

_

Cercar en aquest blog

divendres, 2 de setembre del 2011

...I DIUEN QUE PLOU

Com és de costum, la classe política d'aquest "país" i tot el que l'envolta no deixa de sorprendre'm.

Retallades dels serveis públics (PIRMI, ensenyament public amb una hora menys, sanitat...) fent que les classes menys adinerades perdin qualitat de vida i poder adquisitiu mentre les classes benestants són afavorides amb mesures com la supressió de l'impost de successions.

Reforma llampec de la Constitución Española sense comptar amb la ciutadania. 
És completament comprensible que el text que ocasionava crítiques i improperis de la caverna espanyolista quan algú s'atrevia a suggerir cap modificació, ara s'hagi de modificar a corre-cuita sense dret a referèndum ni possibilitat de suggerir cap altre modificació que no vingui del PSOE i el PP. 
És normal que la Sra.. Merkel s'hagi cansat de deixar anar pasta mentre el govern espanyol malgasta milions amb coses com mantenir una línea de AVE entre Toledo i Albacete que transportava 9 passatgers al dia, en-comptes d'invertir en el corredor mediterrani per poder treure mercaderies de forma més ràpida i econòmica. Total... per-que?

I per si no fos poc, tornem-hi amb el català. Avui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat unultimàtum a la Generalitat perquè apliqui la sentencia que diu que la llengua vehicular a l'ensenyament ha de ser el castellà. 
Perquè pel que es veu, és una llengua perseguida i marginada a Catalunya, tot i que la majoria de la gent el fa servir abans que el català i que el ministre d'ensenyament espanyol digués aquest gener que a Catalunya es parla millor el castellà que a altres territoris on és l'única llengua. Però no hi ha dubte que és una llengua perseguida...

En resum... d'estat del benestar, cada vegada menys, de decidir democràticament canvis, res de res i de parlar en català, es veu que tampoc.

No veig cap altre frase millor per el que passa a aquest país que la famosa:

"S'ENS PIXEN A SOBRE I DIUEN QUE PLOU" (Ara només falta que obrim la boca i ens ho empassem...)