AQUESTA ÉS L'ESPANYA PLURAL, AQUESTA ÉS L'ESPANYA DEMOCRÀTICA

En aquestes dates nadalenques on, en teoria, hauríem de tenir una mica de tranquil·litat i bon rotllo, sembla que no hi haurà treva per part del govern espanyol ni del Tribunal Suprem.

Recentment, s'ha fet publica la sentència del  TS sobre el model d'immersió lingüística del català, on queda ben clar, que l'espanyol ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya deixant la llengua catalana en unsegon pla.

Per altre banda, el  govern espanyol, recorrerà al Tribunal Constitucional la llei de Consultes Populars aprovada pel Parlament de Catalunya, ja que l'executiu de Zapatero considera que aquesta llei vulnera les competències exclusives de l'estat sobre la regulació i convocatòria de referèndums.

Si senyor! Parlem en espanyol i no s'ens acudeixi proposar que el poble català es pronuncii sobre res que el  Reino de Espanya no cregui adient...

Aquesta és l'espanya  plural, aquesta és l'espanya democràtica... tancar les boques que parlen un altre idioma i negar drets democràtics a qui podria pensar diferent.

Aquestes són les  polítiques d'ultra-dreta d'aquest govern "d'esquerres", solucions ràpides a cops de sentència.

Ens  espolien, imposen la seva llengua per sobre de la nostra i ens trepitgen el dret a decidir...
No ens estoven per diferents, ens estoven perque siguem com ells voldrien.

Quant de temps aguantarem ser l'ase dels cops?

Bon Nadal

DE TREBALLADORS A TITELLES

S'acosta Nadal i com és de costum, els comerços treballen més que mai per aprofitar la bonança comercial d'aquestes dates i la proliferació consumista en les posteriors rebaixes de gener.

Dies festius amb les botigues obertes per poder fer les compres  tranquil·lament mentre sona musica nadalenca que convida a passar-se tot el dia comprant mentre altres, el botiguers i treballadors, simplement, treballen.

El que la majoria de gent que compra en dies festius no es pregunta és si aquells treballadors  estan cobrant aquell dia festiu en hores extres, si han pogut escollir treballar o no o si simplement, no els hi quedava cap altre remei.

I els  treballadors? s'ho pregunten? Tant estant amb millor o pitjor cara al seu lloc de treball, saben si es respecten o no els seus drets? N'hi ha que si i n'hi ha que no.

Sovint els treballadors pequem de desconeixença de saber diferenciar d'on acaben les nostres obligacions i on comencen els nostres drets, ens deixem  convèncer pel que els nostres superiors diuen que és la nostra obligació amb la fe cega de qui no sap i no qüestiona...

De vegades, les empreses ja ens ho posen prou  difícil per contracte, fent i desfent acrobàcies perque allò que no és legal, passi per l'ambigüitat fins a la legalitat sense que sapiguem ben be com...

A partir  d'aqui... la resta es qüestionar i plantar cara. No és obligació del treballador dir que si a tot el que exigeix l'empresari. Una vegada acaba la seva obligació, el treballador decideix. Obligat a fer hores extres, obligat a traslladar-se de lloc de treball quasi sense previ avís, obligat a tornar hores a l'empresa sense cobrar ni un cèntim, sense dret d'agafar ni un dia personal, en alguns llocs quasi sense dret de fer un café! Mentides!!!

No caiguem al parany de  lligar-nos nosaltres mateixos les cordes i la creu per fer de titelles.
Informem-nos i plantem cara. Sempre des-de el coneixement de que allò que fem, és legitim.

PRIMER PATACADA... ARA UNITAT

És curiós com poden canviar les coses d'un dia per l'altre.

Avui llegia al diari les declaracions del senyor Jordi Portabella, candidat per Barcelona a les properes eleccions municipals, demanant unitat entre els partits independentistes. Potser una coalició (amb ell al capdavant de les llistes... no fos cas que algú oblidés que ERC és més independentista que la resta) amb Solidaritat Catalana.

A mi em sembla perfecte que els partits independentistes formin coalició. Però... ara?

Fa un parell de mesos ERC refusava les ofertes de Reagrupament i Solidaritat Catalana de formar un bloc independentista per a les passades eleccions autonòmiques del 28N, demanant el vot per Esquerra amb el pretext de "no dividir l'independentisme".

Que ha canviat tan de-sobte?
11 escons.

Gran part del electorat independentista ja se n'ha afartat. Masses paraules i poques accions, la gent n'està farta de l'independentisme de fireta que s'aferra a la cadira i han optat per altres vies.

Més enllà de que s'hagi pogut perdre algun escó per haver donat la presidència de la Generalitat al PSC formant el segon tripartit quan el primer ja havia estat un fracàs, més enllà d'algún escó que s'hagi pogut perdre a causa de les disputes internes del partit o deixar de banda a un polític clau per ERC com és el senyor Carod Rovira... la resta (sota el meu parer), s'han perdut per preocupar-se més de partidismes que de les necessitats del país. 4escons que s'envan a Solidaritat Catalana, un escó que va estar a punt d'esgarrapar Reagrupament, gent descontenta que opta per la ambigüitat i el presumpte independentisme convergent...

Si ERC no s'hagués desacreditat com a partit independentista negant-se a formar coalició, estic segur de que aquells 21 escons de fa quatre anys s'haguessin superat, sent l'unió independentista la tercera força parlamentaria de Catalunya, prou forta per pressionar al govern convergent a optar pel camí de la independència...

Però els catalans som així, som de closca dura i fins que ens n'adonem de que no podem partir la pedra, continuem donant cops de cap contra la paret...
Què hi farem? potser algun dia...