Hi ha qui mai canviarà. Encara que vagi encontra de la lògica més indiscutible, és més útil parlar amb una paret.Així és Espanya. Un país que no vol canviar ni escoltar. Un país que no veu que ha tingut (i potser encara té) eines per "solucionar" les relacions amb Catalunya.
Fins i tot després d'una manifestació històrica com la de la Diada d'aquest any en la que més de 1.500.000 persones van sortir als carrers de Barcelona, no a demanar el "Pacte Fiscal" sinó l'INDEPENDÈNCIA; després de que les estelades s'exhaurissin a les botigues per omplir balcons de tot Catalunya; després de que el president de la Generalitat hagi dit (d'una vegada per totes...) que iniciarà el camí cap a l'estat propi... que respon Madrid?
Un silenci seguit de la resposta equivocada.
Ja els hi va avisar el President Mas quan va anar aquests dies a Madrid, "no cometeu l'error de minimitzar i treure importància al que està passant a Catalunya, per-que és el pitjor error que podeu cometre ara mateix".
Madrid respon que "respondrà des-de la Constitució a les demandes independentistes".
I que hi diu a la Constitució?
Hi diu que "La Constitución se fundamenta en la INDISOLUBLE UNIDAD de la Nación española, patria común e INDIVISIBLE de todos los españoles"(Art 2) i que "las FUERZAS ARMADAS tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su INTEGRIDAD TERRITORIAL" (Art 8.1).
En resum i com deia, la resposta equivocada.
Durant anys i anys, Espanya ha funcionat denegant llibertat a qui l'ha demanat en comptes d'arribar a un punt mig on tothom es sentís còmode; i el resultat és i sempre serà la demanda d'encara més llibertat. De manera que esperen frenar aquestes demandes amb una negatòria rotunda, generant així encara més demandes.
Tot i que l'estat intenta treure-hi ferro, per primera vegada semblen espantats, preguntant a Brussel·les si amb una hipotètica secessió, Catalunya quedaria fora de l'UE. Durao Barroso va deixar clar que hi quedaríem fora i ens hauríem de posar a la cua dels països que hi volen ingressar.
L'onze de Setembre, Catalunya va demostrar que ja no te por i que els que abans preferien callar ara parlen.Sabem que l'independència tindrà conseqüències econòmiques negatives en un principi, que quedarem fora de l'Unió Europea i que no ens ho posaran fàcil per tornar-hi a entrar. Però ja n'estem farts.
Ja n'estem farts de ser la regió europea que més contribueix al seu estat. Els catalans contribuïm en un 10% del nostre PIB a les arques espanyoles. La regió europea més rica, Baviera (Alemanya), aporta un 4% del seu PIB, sent la segona regió europea més espoliada per darrera de Catalunya.
Ja n'estem farts d'atacs i mentides del govern central i de la resta d'autonomies (tot i que el president d'Extremadura sembla disfrutar-ho molt...).
Ja n'estem farts d'atacs a la nostra llengua i que s'inventin "aragonesos orientals" només per evitar reconeixer que fora de Catalunya també s'hi parla català.
Donada la resposta, ja no ho podran parar.
L'independència no es demana, es pren.
Esperem que els hi vagi be sense nosaltres.
