_

_

Cercar en aquest blog

dimecres, 23 de març de 2016

Atemptats, eleccións americanes i immigració

Per si la Unió Europea no s'estigués tornant prou radical envers els refugiats sirians, passant-se pel forro, no només la promesa d'acollir-los, sinó directament els drets humans, enviant-los a Turquia; un nou atemptat a Brussel·les hi afegeix més llenya al foc, ja no només a Europa, sinó a escala mundial.

Seguint l'interminable procés electora dels Estats Units i el circ que protagonitzen Trump i Cruz, com va passar a França amb Nicolas Sarkozy i Marine Le Pen , els dos candidats republicans, s'han afanyat a aprofitar l'ocasió per recaptar vots, amb el seus discursos radicals i totalitaris.



Ahir, Trump i Cruz declaraven estar a favor de torturar als terroristes que puguin enxampar i de patrullar tots els "barris islàmics" dels Estats Units, per tal de controlar l'amenaça terrorista.

A mi el que sincerament em fa por, és que qualsevol d'aquest dos personatges amb complexe totalitari, puguin arribar a presidir el país més poderós del món.

Bombardejar Síria no solucionarà el terrorisme ni la crisi dels refugiats, tancar fronteres tampoc ho solucionarà, ni vigilar els musulmans que hi ha a cada país, simplement, per que ni els musulmans ni la gent que fuig de la guerra, en tenen cap culpa de barbàries com els atemptats de Brussel·les o el de París.

Apartar i etiquetar a tots els musulmans com a terroristes o perillosos, si que en pot ser una
causa.

El que cal és més integració dels immigrants, acollir-los i fer que es sentin respectats com qualsevol altra persona i més integració i respecte per als musulmans que viuen a Europa, Nord Amèrica o a qualsevol lloc del món.

Invertir més en educació, donar a conèixer des de l'escola les diferents religions (totes!) i a respectar-les.

La integració i el respecte envers aquestes persones, és clau per frenar el captament de més terroristes.


dimecres, 9 de març de 2016

Aticle I-2: La Constitució de la vergonya

Article I-2 of the European Constitution
The Union's values 
The Union is founded on the values of respect for human dignity, freedom, democracy, equality, the rule of law and respect for human rights, including the rights of persons belonging to minorities.
These values are common to the Member States in a society in which pluralism, non-discrimination, tolerance, justice, solidarity and equality between women and men prevail.
D'ençà que vam marxar a viure a Canadà, hem seguit amb el costum que teníem a Barcelona de mirar les notícies (ara per internet), mentre esmorzem cada matí. Suposo que el fet de sentir les notícies del meu país i de la resta d'Europa, em fa sentir una mica més a prop de casa.

Des de fa uns mesos, la notícia més repetida és la "crisi dels refugiats sirians", que ben lluny de millorar, sembla que no deixa d'empitjorar, deixant al descobert el que molts ciutadans (suposo), ja sabem des que va començar la crisi econòmica al 2008.
La Unió Europea, és una farsa al servei de les grans multinacionals que fan aprovar lleis i mesures per seguir enriquint-se a costa del poble. I és que els valors que tan dignament recull la constitució europea, són simplement floritures destinades a donar una falsa sensació de seguretat.

Com de solidària va ser Europa quan Grècia demanava un ajornament del deute?
¿Com de democràtica va ser Europa quan van forçar al PP i al PSOE a modificar la constitució espanyola per posar el pagament del deute, per davant de la supervivència de les famílies sense ingresos?

¿Com n'estava d'unida Europa quan Ucraïna s'enfrontava tota sola a Rússia, fins que va cedir Crimea?

¿Com de respectuosa és amb els drets humans, ara que milers de persones es juguen la vida al mar, fugint de la guerra a Síria?

La idea d'una Europa unida i solidària, queda molt lluny de la realitat. 
L'Europa real, imposa mesures a favor dels mercats i en contra de les persones, ignora els països on hi ha conflictes, regala tot el que vulguin a socis poderosos com el Regne Unit, que per tal de que no marxi de la "unió", podrà tenir totes les avantatges de ser a Europa, però cap inconvenient dels que tenen la resta de països.
L'Europa real tanca fronteres a aquells qui pateixen, enviant-los a la falsa democràcia turca a canvi d'un bon grapat d'euros i la certesa que Turquia, serà ben aviat membre d'aquesta "unió".

A Canadà, el meu país d'acollida, ja han acollit 28.548 refugiats sirians dels 25.000 que es van proposar acollir (si, la xifra ja excedeix en 3.548 persones la xifra marcada) i fins i tot a la web d'immigració, hi han inclòs un apartat titulat "#WellcomeRefugees".

I que fa Europa? 
Vergonya és el que fa.

dissabte, 24 de gener de 2015

"2015" El nou èxit d'Orwell


Amb les eleccions municipals i generals cada cop més a tocar, el PP es troba un altra pedra al camí (per si ja no en tinguessin poques), per poder revalidar la farsa que ja fa quasi quatre anys que aguantem. La sortida de la presó de Luís Barcenas i les ganes de parlar amb les que ha sortit, de ben segur fa perdre uns escons als "populars".



No es pot dir que el Partit Popular, hagi estat mai reconegut per l'honestedat i veracitat de les seves paraules, però el grau d'intent de manipulació (i dic "intent" perquè ni tan sols per a això serveixen) de l'opinió pública, ja frega un surrealisme patètic.



És vergonyós de veure, com el PP fa servir comptes oficials de Twitter com la del "Ministerio de Justícia", amb frases totalment electoralistes i propagandístiques com la que es va poder veure aquest dia 20 de Gener, citant una frase de Rafael Català: "El perjudicado no es el PP. Bárcenas se quedó con dinero del PP. No hay una caja B que esté acreditada."



Més greu pot ser encara la manipulació sobre el contingut informatiu de TVE, deixant ben clar qui controla el mitjà.



El dia 21 d'aquest més, durant "El Debate de la 1" on es tractaven temes d'economia, TVE es va treure de la màniga, un gràfic de l'evolució de l'atur entre els anys 2007 al 2014, on la línia de la gràfica mostrava clarament que els 4.100.073 aturats del 2009, eren més que els 4.447.771 aturats del 2014 situant el punt del 2009 visiblement per sobre del de 2014.



En veure que els usuaris de Twitter els hi saltaven al coll, TVE va publicar un comentari (ja retirat) on demanaven disculpes per l'error i excusant-se en un "error al introducir los parámetros del gráfico".



I el festival de manipulació no acaba aquí.



A la sortida de la presó de Luís Bárcenas, l'informatiu de TVE va decidir que el millor moment per tallar la connexió en directe, era quan l'ex-tresorer del PP, era a punt de respondre que "Mariano Rajoy tenía pleno conocimiento de la existencia de la caja B", simplement, per que això ja no interessa i s'ha de passar a altres temes no vagi a ser que hi hagi qui ho escolti.



Veient totes aquestes mentires una rere l'altre, la manipulació descarada dels mitjans públics, sembla com si un George Orwell ressucitat, hagués escrit una nova versió del seu famós i grandíssim llibre, aquesta vegada sota el títol "2015" i amb un "Gran Germà" que de "gran" no en té res i que ja no enganya ni als que voldrien poder pensar com ell.



Esperem que al novembre poguem acabar aquest llibre tan dolent, per no haver-lo de tornar a llegir.

dimecres, 14 de gener de 2015

Hipòcrites

Després d'uns quants dies del terrible atemptat contra el setmanal satíric "Charlie Hebdo" a França, hi ha diverses coses que em criden l'atenció.

La primera és la manera tant hipòcrita com polítics de diversos països del món i en especial, el president espanyol, es van afanyar a treure la bandera de la defensa de la llibertat d'expressió.

Si bé és innegable que aquest atemptat és lamentable i no hi pot caber cap altre reacció que no sigui la seva condemna, el gobern espanyol, s'hauria de treure el borrissól del melic en matèria de llibertat d'expressió, abans d'anar a defensar la dels francesos.

Tot i defensar la llibertat d'expressió, estem davant d'un gobern que ha aprovat l'anomenada "llei
mordassa", que va censurar portades de "El Jueves", que es nega que els catalans votin per expressar la seva opinió sobre el futur de Catalunya i que justament un dia després de l'atemptat contra Charlie Hebdo, imputava a l'Humorista Facu Díaz, per un vídeo on se simulava la dissolució del PP (aquí el link del vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=eE1VB1mI-ro).

La llibertat d'expresió no l'ataquen només els terroristes amb els seus atacs, sinó també els governs que la defensen per altres països mentre dinamiten la del seu propi país.

La segona cosa que em m'ha cridat l'atenció, és com aquest atemptat ocupa bona part dels gruix dels informatius havent passat ja una setmana, mentre dia rere dia, atemptats i massacres tant terribles com els de Boko Haram i d'altres atacs amb desenes, sinó milers de morts, a països islàmics, no ocupen ni tres minuts als informatius.

Qui i quan va decidir que la vida dels occidentals val més que la de la resta d'essers humans? Quan es va decidir que un atac contra un diari a França era més greu que milers de morts a països més llunyans? I que quan els atemptats no passen a la porta de casa, no tenen importància?

Dia rere dia als informatius ens parlen d'atemptats arreu del món sense que ni ens immutem, ni sortim al carrer per solidaritzar-nos amb les víctimes i demanar als nostres governs que hi posin una solució, però passa a occident i de sobte tots sóm "Charlie Hebdo"… potser nosaltres també som una mica hipòcrites.

L'última cosa (que no és que m'hagi cridat l'atenció, per que ha format part del seu discurs des de sempre), ha estat com els partits conservadors de diversos països intenten treure vots d'un fet tan terrible com és un atemptat, com s'ha pogut veure a França en les declaracions de l'ex-president Nicolas Sarkozy o Marine Le Pen, o com s'està intentant fer servir aquest atemptat a Grècia per frenar el possible triomf de Syriza a les properes eleccions. Incitant a la islamofóbia i posant a terroristes, musulmans i immigrants al mateix sac per tal de tocar la fibra sensible d'aquells qui han patit l'atemptat de prop.


Trobo realment repugnants, aquells polítics que volen polititzar aquest atemptat fent apologia de l'odi i des del meu punt de vista, són tant responsables dels atacs "resposta" que hi ha agut a diversos punts de frança contra temples musulmans o un restaurant pakistanès, com aquells que els han causat. Aquesta gent, no hi té res a veure amb els atemptats i posar-los al mateix sac, és un greu error.

L'ultima desgràcia que li falta a Europa, és l'anulació del tractat de lliure circulació de les persones i l'ascens al poder de governs racistes i totalitaris… si això passa, quin futur més negre.

dimecres, 5 de novembre de 2014

Ara és l'hora!

“Procediment de participació el dia 9 de novembre

Catalans i catalanes a l’exterior: 
Els catalans i les catalanes que resideixin o es trobin temporalment a l’estranger, poden participar el dia 9 de novembre, entre les 9 i les 20 hores (hora local), en els locals de participació habilitats a l’exterior.”

A quatre dies del 9N, des de l’altra punta del món, tinc la sensació d’estar perdent-me uns moments històrics de la meva terra. 

Quan vaig venir a Canadà ja sabia que no seria a Barcelona per votar, potser podria fer-ho per correu? No amb aquest “referèndum” (o reunió d’amics per fer una botifarrada, amb urnes i paperetes per opinar sobre el futur d’un país com a guarnició), amb aquest no.

Sóc a 1.578 km del punt de votació més proper, San José, Califòrnia, USA.

Cada matí em miro les notícies a diversos diaris catalans per internet. A cada notícia, cada vídeo, cada foto d’una manifestació en defensa del nostre dret a decidir, sento una enorme enveja de tots els qui sou a Catalunya.

Tot i no ser un referèndum vinculant (per no ser, no és ni un refèrendum), m’agradaria ser allà amb la papereta a la mà esperant per votar el primer de la fila.

Tant hi fa si el govern espanyol ho intenta aturar, o si al final la “votació” simplement no passa. El que ha començat ja no té marxa enrere i tard o d’hora, d’una manera o d’una altre, arribarà el dia en que decidirem el nostre futur.

Com va dir Francesc Macià “Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya”. Vosaltres que podeu, voteu. 

Des d’aquí jo continuaré seguint aquests dies històrics.


Visca Catalunya lliure!

divendres, 14 de setembre de 2012

UN SILENCI SEGUIT DE LA RESPOSTA EQUIVOCADA

Hi ha qui mai canviarà. Encara que vagi encontra de la lògica més indiscutible, és més útil parlar amb una paret.

Així és Espanya. Un país que no vol canviar ni escoltar. Un país que no veu que ha tingut (i potser encara té) eines per "solucionar" les relacions amb Catalunya.

Fins i tot després d'una manifestació 
històrica com la de la Diada d'aquest any en la que més de 1.500.000 persones van sortir als carrers de Barcelona, no a demanar el "Pacte Fiscal" sinó l'INDEPENDÈNCIA; després de que les estelades s'exhaurissin a les botigues per omplir balcons de tot Catalunya; després de que el president de la Generalitat hagi dit (d'una vegada per totes...) que iniciarà el camí cap a l'estat propi... que respon Madrid?

Un silenci seguit de la resposta equivocada.

Ja els hi va avisar el President Mas quan va anar aquests dies a Madrid, "no cometeu l'error de minimitzar i treure importància al que està passant a Catalunya, 
per-que és el pitjor error que podeu cometre ara mateix".

Madrid 
respon que "respondrà des-de la Constitució a les demandes independentistes".

I que hi diu a la Constitució?

Hi diu que "La 
Constitución se fundamenta en la INDISOLUBLE UNIDAD de la Nación españolapatria común e INDIVISIBLE de todos los españoles"(Art 2) i que "las FUERZAS ARMADAS tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de Españadefender su INTEGRIDAD TERRITORIAL" (Art 8.1).

En resum i com deia, la resposta equivocada.

Durant anys i anys, Espanya ha funcionat denegant llibertat a qui l'ha demanat en comptes d'arribar a un punt mig on tothom es sentís 
còmode; i el resultat és i sempre serà la demanda d'encara més llibertat. De manera que esperen frenar aquestes demandes amb una negatòria rotunda, generant així encara més demandes.

Tot i que l'estat intenta treure-hi ferro, per primera vegada semblen espantats, preguntant a 
Brussel·les si amb una hipotètica secessió, Catalunya quedaria fora de l'UEDurao Barroso va deixar clar que hi quedaríem fora i ens hauríem de posar a la cua dels països que hi volen ingressar.

L'onze de Setembre, Catalunya va demostrar que ja no te por i que els que abans preferien callar ara parlen.
Sabem que l'independència tindrà conseqüències econòmiques negatives en un principi, que quedarem fora de l'Unió Europea i que no ens ho posaran fàcil per tornar-hi a entrar. Però ja n'estem farts.

Ja n'estem farts de ser la regió europea que més 
contribueix al seu estat. Els catalans contribuïm en un 10% del nostre PIB a les arques espanyoles. La regió europea més rica, Baviera (Alemanya), aporta un 4% del seu PIB, sent la segona regió europea més espoliada per darrera de Catalunya.

Ja n'estem farts d'atacs i mentides del govern central i de la resta d'autonomies (tot i que el president d'Extremadura sembla 
disfrutar-ho molt...).

Ja n'estem farts d'atacs a la nostra llengua i que s'inventin "aragonesos orientals" només per evitar 
reconeixer que fora de Catalunya també s'hi parla català.

Donada la resposta, ja no ho 
podran parar.
L'independència no es demana, es pren.

Esperem que els hi vagi be sense nosaltres.

dilluns, 2 de juliol de 2012

LES PRIORITATS DE RAJOY

1/7/2012


La selecció espanyola guanya conta Itàlia la seva tercera competició consecutiva per un holgat resultat. Milers de ciutadans es llencen als carrers a celebrar tant esperat moment de joia i d'èxit per a la nació.
Petards, banderes (alguna de 
pre-constitucional...), els ja més que coneguts càntics de "yo soy españolespañol,español"...

Si bé aquesta pot ser una notícia "important" (per aquells a qui els hi agradi el 
futbol o se sentin espanyols... jo puc dir que sento la mateixa indiferència per aquest esport que per el "Reino de España"...), n'hi ha d'altres que han quedat en segon plà gràcies a la febre futbolística (sembla gairebé hipnosi) que s'ha viscut aquests dies. I és que des-de divendres la Comunitat Valenciana està patint encara avui un dels incendis més grans de l'historia de tot el país, havent calcinat ja quasi 50.000 hectàrees. Boscos cremats, animals morts, gent desallotjada que veu com es cremen les seves collites.

En una situació com aquesta, la gent 
esperaria que el president del govern, es preocupés personalment (o com a mínim es pronunciés) de supervisar i prendre control de la situació. En comptes d'això, el srRajoy ("sr." és unapel·latiu molt més que amable i educat del que es mereixeria aquest espècimen...), va agafar un vol a Kiev per veure la final de l'Eurocopa.

Tenim uns 
polítics que no dubten mai en emmirallar-se en Obama, i comparar-se amb ell, però quan arriba l'hora de actuar de igual manera, prefereixen marxar a mirar el futbol.

El mateix diumenge dia 1, el president 
Obama també va prendre un vol fora de la seva agenda; per anar a donar suport a els ciutadans de Colorado, que també han patit un incendi de grans dimensions.

Quina 
diferencia!

I és que no només el president 
d'espanya no ha anat a veure com estan les coses a la Comunitat Valenciana, no només va marxar del país per anar a veure un partit de futbol mentre València cremava, sinó que tornant de Kiev, marxa a Sevilla al congrés de la junta directiva del PP i el primer tema a tractar no podia ser un altre que lavictòria de "la Roja" que té a tota Espanya donant bots d'alegria!

Però no ens alarmem! El 
segon punt a tractar va ser l'incendi, dient tant sols que "Espanya comparteix solidaritat per els incendis de València"... i es queda tant ample!!

Res més!? una frase 
després de parlar del futbol i tot resolt!?No te res a dir de les dificultats que han tingut els bombers i els voluntaris durant quatre dies de lluitar contra un incendi a causa de les retallades que han patit els cossos de bombers de l'estat!?No té res a dir a la gent que ha perdut el seu treball i el seu esforç quan han perdut les collites!? ¿¡ o a la família del pilot que ha mort en estavellar-se l'helicòpter que pilotava fent tasques de suport contra l'incendi!?

Parlant clar... aquest fill de la gran puta no hauria de ser president del govern! Hauria d'estar a la presó!
Per mentir, per portar-nos a un rescat que tothom 
sabia que era un altre llast per a la nostra malmesa economia, per dir que era un gran ajud per a l'economia i als dos dies dir que és terriblement perjudicial, per negar-se a explicar sempre les mesures que prepararan (si es que no les sap ni ell!!), per mostrar una increïble indiferència debant del patiment del seu poble i ja no només del seu poble, sinó dels votants d'una de les comunitats autònomes on sempre ha obtingut els millors resultats!!

Si és que ja ni es preocupa per fingir que li preocupen els seus votants!!

No acostumo mai, mai, a insultar a ningú en el meu 
blog, però aquest home i els seus petits nans ens estan portant a la ruïna i no tenen ni la decència de dissimular-ho.

Una corda lligada pels collons i a arrossegar-lo pel país!