SINDICATS A FAVOR DE QUI!?

Després del que tots ja sabíem que passaria, la reforma laboral que retalla encara més els drets dels treballadors, abarateix l'acomiadament i l'únic que crearà és més atur; els sindicats ens demanen que un cop més, sortim al carrer a manifestar el nostre descontent.

I hem d'estar descontents amb la reforma, molt descontents, però també ho hauríem d'estar amb ells.

Per a que serveixen els sindicats? avui en dia serveixen per a crear la falsa il·lusió de que algú lluita desinteressadament pels drets dels treballadors. I hi ha gent que ho creu...

Aquests "sindicats" reben subvencions de l'estat i cobren quotes als seus afiliats mentre es limiten a queixar-se cada vegada que s'ens retallen els drets i les condicions laborals, es dediquen a "negociar" amb la patronal les condicions dels ERE's de les grans empreses de les quals s'enduen un percentatge en honoraris per assessorament i lamentablement, els treballadors SEMPRE hi surten perdent. Curiosament, el Juny de l'any passat, CCOO va presentar un ERE per a 37 dels seus 198 treballadors de Castella la Manxa (el 20% de la seva plantilla).

No obstant, són societats sense anim de lucre (?) que ens defensen a tots i totes de les injustícies de la patronal.

El dia 19 d'aquest més, el Sr. Fernandez Toxo i el Sr. Méndez, sortiran al carrer al davant del que segurament serà una gran manifestació, diverses arreu del país, enganxats a la pancarta i la cara més dura que l'acer.

La resta ens limitarem a sortir al carrer. Hi sortirem per-que una vegada més, ens trepitgen els drets, mai per-que els sindicats diguin que ho hem de fer.

NECESSITEM GIRAR A L'ESQUERRA

Després que el PSOE hagi escollit "nou" secretari general aquest cap de setmana, es generen més dubtes 
que respostes per a l'electorat d'esquerres.

Després dels últims anys, en els que el partit ha experimentat una deriva significativa cap al centre, el nou secretari podria tornar als discursos propis d'un partit d'esquerres o optar per deixar les coses com estan i limitar-se a ser un partit pont al que l'electorat podrà recórrer entre legislatures del PP per "descansar" de les polítiques de dretes quatre anys.
Des-de el meu punt de vista, el PSOE serà realment d'esquerres o no serà.

El PSOE ha d'escollir electorat; no és possible que faci discursos diferents tal i com ve fent durant anys per tal d'ampliar l'espectre de votants al que pot optar.

No ens enganyem, d'aquí a 4 anys, el PP tornarà a guanyar, però dependrà del discurs que faci el PSOE, el poder amb que ho faci. Si els socialistes tornen a integrar el concepte que hauria de primar al seu partit, el SOCIALISME, que sembla des-de fa temps oblidat, d'aquí a 4 anys la dreta perdrà força, sinó, l'esquerra es fragmentarà tal i com succeeix avui en dia. L'electorat més d'esquerres anirà optant cada vegada més per IU i l'electorat de centre que ja no se senti identificat amb el PSOE anirà fent un tomb cap a la dreta.

A Catalunya, el canvi que ha de fer el PSC, haurà de ser encara més gran si no vol seguir perdent pes.

A part del gir cap a l'esquerra, els socialistes catalans hauran de fer una verdadera aposta per el catalanisme i exigir als seus companys de Madrid una lluita real per la descentralització i el federalisme, cosa que inclou un grup propi al Congrés dels Diputats.

Si això no passa, el PSC estarà més condemnat que el PSOE; ja que no només perdran als seus votants d'ideologia esquerrana com ha passat últimament, sinó que perdran votants federalistes que s'aniràn adherint a la causa sobiranista.

NECESSITEM UN PARTIT D'ESQUERRES.

Un partit d'esquerres de veritat, un partit que agafi els conceptes de socialisme i comunisme i els transformi per tal de poder fer-los encabir i fer funcionar a la societat actual i crear un sistema que generi justícia social, redistribució de la riquesa, verdadera llibertat democràtica i un estat del benestar solid i competitiu.

Hi ha alternatives a les retallades de les dretes, l'alternativa és un partit d'esquerres modern i de veritat.

SOM EL MAL EXEMPLE

Aquest matí he llegit un blog d'un enginyer informàtic que viu a Japó on s'analitzava com després d'anys de crisi econòmica, els nipons continuen sent una de les nacions punteres del món i com la seva situació s'aguanta d'una manera molt més "suau" que la nostre.

Amb un deute públic del 200% i el Nikkei caient, Japó aguanta la crisi amb una taxa d'atur molt reduïda (6%) i sense haver de fer grans ajustos pressupostaris o augments de taxes significatius.

La nostre crisi és bastant diferent a la de la resta de països de la UE i encara més de la del Japó. Perquè?

És bastant simple.

Mentre en anys de bonança nosaltres ens dedicàvem a rebentar el país a cop de totxo, altres països es dedicaven a invertir en I+D, cosa que ha fet créixer un teixit tecnològic, industrial i econòmic que els hi permet estirar del carro i passar de puntetes per la crisi tot i la seva gravetat.

A Espanya, no només no vem dotar al país d'aquest teixit, sinó que les "inversions" que es van fer en aquell moment, avui ens fan perdre milions d'euros cada dia que es paguen amb diners públics.

 

Es podria dir que si féssim una classe de com tirar endavant l'economia d'un país, el professor podria posar a Espanya com a l'exemple de com es fan les coses malament.

Començant per al sistema radial que va impulsar Aznar durant les seves 2 legislatures i que va ampliar Zapatero fins a l'ultim pont i tram d'Ave que s'ha construït. I és que no hi ha millor manera de crear unes infraestructures útils, que donat més importància a la ideologia política del govern (com la famosa filosofia del "café para todos") que a la seva funcionalitat i rendiment econòmic.

Gràcies a aquesta forma de fer les coses, som el país amb major densitat d'autopistes d'Europa i un dels països a la cua en densitat de cotxes que fan servei de les autopistes, som el segon país del món en kilòmetres de via de tren d'alta velocitat (només superats per la Xina) i l'ultim en nombre de passatgers, som el país d'Europa amb més aeroports i som indiscutiblement el primer país en nombre d'infraestructures construïdes que no es fan servir absolutament per a res i sempre construint-ho de la manera més cara possible i menys funcional possible.

Per exemple la Expo de Zaragoza va costar 700.000.000€, 80.000.000€ dels quals van ser destinats a construir un pont de disseny. Actualment tot el que es va construir està desert, el pon tancat i mantenir-lo costa 1.000.000€ a l'any.

Tenim autopistes a Madrid que van costar 1.000.000.000€ per les que no hi passa ningú i per les quals el govern ha de pagar diners per no arribar a la densitat de transit previst.

Ens hem gastat 64.000.000.000€ en trams d'AVE. En alguns dels seus trams com el d'Albacete, hi passen de mitjana 16 passatgers al dia, mentre es gasten 18.000€ al dia en operacions ferroviàries.

Tenim un palau d'esports dedicat al tenis a Madrid, la "Caja Magica", on es juguen partits només 9 dies a l'any i va costar 294.000.000€!!

Un port a València de 350.000.000€ amb 9 de les 12 bases que té completament buides.

Un pont piramidal a Talavera de la Reina amb ascensor de 90.000.000€

Un Fòrum a Barcelona de 2.000.000.000€ que no es fa servir per a res.

I així podíem seguir tot el dia...

Un dels altres exemples de com fer les coses malament, el vaig veure a un reportatge de "la sexta" l'altre dia. Explicaven que quan l'euro va començar a caure al 2006, el govern espanyol va vendre el 40% de les seves reserves d'or. A causa de vendre'l tant aviat, sense esperar a que la moneda caigués més, el govern ha perdut 6.000.000.000€ que hauria guanyat si el vengés avui.

Un altre de les causes de la crisi espanyola, és la constant reforma laboral que el govern s'entesta a fer, reduint el preu de l'acomiadament i congelant el sou mínim inter-professional (el segon més baix d'Europa), ocasionant inseguretat entre els treballadors i incrementant el nombre d'aturats on també som els primers d'Europa amb un 23% seguits per Grècia que està a un 19%.

Resumint, si volem enfonsar un país, l'únic que hem de fer és gastar-nos tots els diners dels contribuents en infraestructures inútils, vendre el que tenim abans de que el seu valor augmenti i fer reformes laborals que destrueixin llocs de treball.

THIS IS THE SPANISH WAY.