GARANTIA DE PROGRÉS?

Nou cop a una política catalana que cada vegada està més plena de disbarats sense sentit.

L'ultim episodi d'aquesta  tragicomédia, va succeir ahir al Congrés dels Diputats en la votació de la moció presentada per CiU per la qual s'exigia al Govern central el pagament del fons de competitivitat de Catalunya durant l'exercici de l'any corrent.

Fa mesos, el PSC i en la majoria de les ocasions el seu secretari general Joaquim Nadal, van afirmar rotundament i en repetides ocasions, que el PSC reclamaria conjuntament aquest fons de competitivitat amb la resta de grups catalans i que en aquest aspecte, estaria sempre al costat del Govern de la Generalitat.

No obstant, posteriorment van presentar una esmena en la que s'exigia que aquest assumpte s'havia de negociar des-de la comissió bilateral. Si aquesta esmena no s'aprovava, el PSC votaria en contra de rebre el fons de competitivitat aquest any.


Perquè? És més important aquesta esmena que votar a favor de que Catalunya rebi els 1.450 milions d'euros que li corresponen? O és que a pocs dies de les municipals, el PSC no pot permetre que una moció per rebre una suma tant important de diners, presentada pel rival directe CiU prosperi?

El PSC havia de presentar una esmena amb el pretext que sense aquesta, la moció no  podria prosperar, a la fi que a ulls de l'electorat, el merit d'aconseguir aquests diners fos de l'esmena del PSC i per tant merit dels socialistes, no dels convergents.

El Parlament de Catalunya no va aprovar l'esmena, per tant, els 25 diputats del PSC al Congrés dels Diputats, votarien en contra de rebre els fons de competitivitat incomplint les seves pròpies paraules.

La moció no ha prosperat, amb 161 vots a favor (CiU, ERC,  ICV,BNG,IU i fins i tot el PP), PNV i el CC es van abstenir, 168 vots en contra (PSOE i PSC).

Si els diputats del PSC haguessin votat a favor, la moció hauria  prosperat i hauríem de rebre 1.450 milions d'euros durant aquest any.

No obstant, el PSC pot continuar criticant les retallades  pressupostaries (és cert que gens encertades) d'un Govern que s'ha d'estrènyer el cinturó per complir el dèficit, mentre des-de Madrid el PSOE va demanant que es retallin més gastos.

Per aquests actes incomprensibles, lamentablement, la dreta puja i l'esquerra baixa.

Quin serà el proper episodi d'aquesta  tragicomedia sense sentit de la política catalana?

EL RIDICUL DE LA CAUSA

En els darrers anys i especialment des-de la sentencia del TC sobre l'Estatut de Catalunya, que va provocar la massiva manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona, hem anat veient com l'independentisme ha anat guanyant adeptes a velocitats realment notables, comptant amb figures com el molt honorable ex-President de la Generalitat, Jordi Pujol (qui ho hauria de dir!?) o el mateix Artur Mas votant a favor de l’independència a les consultes populars no vinculants finalitzades a Barcelona el 10 d'Abril d'aquest any.

No obstant, si és veritat que la causa independentista avança, no es pot negar que hi ha factors dintre del mateix independentisme, que perjudiquen a l'independentisme en sí mateix...

Cada cop més, part de l'electorat i parlamentaris que conformen el sector sobiranista, s'han anat avocant més i més a la banalització i ridiculització de la causa que ells mateixos defensen.

La constitució de Solidaritat Catalana per l’Independència, fent una crida a la unitat independentista, va iniciar un joc que be podria aparèixer com a tema principal d'algun programa de tertulians de Tele 5, posant de manifest, que la causa era menys important que les llistes electorals i ni els mateixos que demanaven unitat, van voler unir-se amb (gairebé) ningú.

Una vegada constituït el nou gobern, sembla que Solidaritat Catalana (no imagino un nom per la formació que li escaigui menys), s'ha entestat a optar per la via de l'escàndol i d'intentar sortir a la foto; cada cop que el sr. López Tena obre la boca, deixa clarament evident que és un dels polítics amb més potencial del panorama català, però ho esguerra amb declaracions provocatives i polèmiques que no van a compte i assentades al Parc de la Ciutadella tot ridiculitzant la classe política, la causa i l'electorat que els ha donat suport en les passades eleccions.

Per altre banda, "l'intent" fallit d'unitat a les autonòmiques, i l'estrepitosa caiguda d'ERC, va propiciar que es demanés unitat per a les properes eleccions municipals (ara es veu que independència o la no independència d'un país s'ha de promoure des-de els ajuntaments... en-fi, si serveix d'alguna cosa, benvinguda sigui aquesta unitat..). El grup de SI, es va negar, novament a formar coalició amb cap altre formació. Això va donar peu a que l'home al capdavant de la formació és desentengués del seu sub-grup parlamentari i passés a ser un parlamentari no adscrit. Ja tornàvem a tenir el drama servit.

Critiques a Laporta per part d'uns, critiques a SI per una altre i critiques al sobiranisme per totes bandes.

No obstant, SI no és l'única responsable del ridícul independentista; ERC i CiU també hi ha fet el seu paper.

L'estira i arronsa d'ERC amb Reagrupament i SI intentant demostrar quin dels partits és més independentista; la polèmica amb la votació de Mas, Duran i Lleida dient que la vicepresidenta Ortega va votar que no, mentres la sra. Ferrussola diu el contrari, l'abstenció de CiU a la Proposició de Llei de la Declaració de d'Independència mentre a les consultes no vinculants treien pit d'haver votat que si, l'absentisme del President Mas durant el debat de la mateixa llei, l'actriu porno Maria Lapiedra, en Jimmy Jump, Pilar Rahola fent un paper cada cop més denigrant al més pur estil “Diario de Patricia” i d'altres personatges acaben de conformar aquest circ.

És una llastima que la feina i dedicació de tantes persones que han treballat per poder realitzar unes consultes populars, gent que organitza cimeres i altres iniciatives per promoure i donar a conèixer la causa independentista, es vegin perjudicades per la "feina" d'aquesta gent que no fa una altre cosa que ridiculitzar-nos a tots.

Així mai anirem enlloc.

NOBODY CARES

No se si és una sensació estranya o irreal... però des-de fa temps veig que vivim en un món on la societat només es preocupa de les coses sense importancia...

Qui no està preocupat per si per la llei SINDE s'acaba tancant seriesyonkis.com i no podem veure el final de "TheWalking Dead" o de "The Big Bang Theory"...? Quina serà la propera perla de la Belén Estevan? Qué ens posarem avui per anar de festa? i si està tancat que farem!? Es casaran finalment el Piqué i la Shaquira? Guanyarà el Barça al Madrid el proper clàssic!? quins nervis tot plegat!!!

Perquè ens hauria de preocupar l'engrandiment de la capa d'ozó? o el vertiment massiu de residus radioactius al mar i l'escalfament global? o les guerres, la fam, l'atur, la discriminació, la politització de tribunals, la corrupció o la manipulació?

Tristament ens preocupem més de les primeres coses que de les segones... ens movem més per buscar una camisa o un vestit per sortir de festa que per buscar una feina; invertim milers d'hores en veure la TV i ni una en la creació d'empreses; ens preocupem més per comprar el caprici de torn que per ajudar a qui no té res...

En quin món vivim? Ho fem perquè la realitat ens supera o simplement perquè ignorem la gravetat de la situació que TOTS vivim?

Si hi ha atur, perquè no es dificulta l'acomiadament a les empreses?
Si hi ha contaminació perquè no s'inverteix en la millora i la globalització de les energies netes?
Si hi ha guerres, perquè la gent prefereix matar a innocents abans que seure a parlar?

És sensació meva o és que sembla que ningú fa res? no ens n'adonem de que ho podríem arreglar tot si féssimalguna cosa? A qui li importa?

Ben mirat... vaig a veure la TV... crec que avui fan la serie que m'agrada!

MANIPULACIÓ MEDIATICA A FAVOR DE L'ODI

El passat dia 13/02/2011, l'entrenador del Girona FC, Raül Agné, va abandonar una roda de premsa a Osca indignat ja que els periodistes locals li recriminaven que responés en català a les preguntes dels periodistes deTV3. Menstres no deixaven de recriminar-li, Agné va dir: "Contesto una en catalàn, después a ustedes encastellano; ningun problema." Descontents perquè va continuar responent la pregunta de TV3 en català, els periodistes van continuar recriminant-li el mateix. De manera que l'entrenador s'en va afartar i va marxar.

Aquesta noticia, ha tingut molt més "bombo" del que es podria esperar i molts mitjans de comunicació s'han afanyat a fer-ne més  ressò del que probablement tindria la noticia. És un dels molts casos de discriminaciólingüística d'entre altres que passen desapercebuts diàriament.

No obstant, mitjans de comunicació espanyols no han dubtat en manipular la noticia al seu favor, dient que l'entrenador va marxar  perquè els periodistes aragonesos no li deixaven respondre en català les preguntes que ells havien fet en castellà. "Contesto una en catalàn, después a ustedes en castellano; ningun problema." 
Perquè s'ha omès aquesta part de les declaracions? perquè diuen que responia en català a les preguntes en espanyol dels periodistes aragonesos, si era el torn de preguntes de TV3?

Passem de la discriminació  lingüística a la que molts catalans, lamentablement, ja estem acostumats des-de fa molts anys (acostumats, que no vol dir que ho acceptem) a la manipulació mediàtica.

Fomenten l'odi per tot  allò o aquell que és o vol ser diferent mentre pretenen que abaixem el cap.

http://www.minutodigital.com/2011/02/15/quim-monzo-visca-catalunya-lliure/

Article de mundodigital sobre un article de quim monzó que parla dels fets.

http://ecodiario.eleconomista.es/deportes/noticias/2828628/02/11/Quim-Monzo-titula-en-arabe-su-Visca-Catalunya-llibre.html

Article a eleconomista sobre el mateix

A tots dos articles ometen la mateixa part.

AQUESTA ÉS L'ESPANYA PLURAL, AQUESTA ÉS L'ESPANYA DEMOCRÀTICA

En aquestes dates nadalenques on, en teoria, hauríem de tenir una mica de tranquil·litat i bon rotllo, sembla que no hi haurà treva per part del govern espanyol ni del Tribunal Suprem.

Recentment, s'ha fet publica la sentència del  TS sobre el model d'immersió lingüística del català, on queda ben clar, que l'espanyol ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya deixant la llengua catalana en unsegon pla.

Per altre banda, el  govern espanyol, recorrerà al Tribunal Constitucional la llei de Consultes Populars aprovada pel Parlament de Catalunya, ja que l'executiu de Zapatero considera que aquesta llei vulnera les competències exclusives de l'estat sobre la regulació i convocatòria de referèndums.

Si senyor! Parlem en espanyol i no s'ens acudeixi proposar que el poble català es pronuncii sobre res que el  Reino de Espanya no cregui adient...

Aquesta és l'espanya  plural, aquesta és l'espanya democràtica... tancar les boques que parlen un altre idioma i negar drets democràtics a qui podria pensar diferent.

Aquestes són les  polítiques d'ultra-dreta d'aquest govern "d'esquerres", solucions ràpides a cops de sentència.

Ens  espolien, imposen la seva llengua per sobre de la nostra i ens trepitgen el dret a decidir...
No ens estoven per diferents, ens estoven perque siguem com ells voldrien.

Quant de temps aguantarem ser l'ase dels cops?

Bon Nadal

DE TREBALLADORS A TITELLES

S'acosta Nadal i com és de costum, els comerços treballen més que mai per aprofitar la bonança comercial d'aquestes dates i la proliferació consumista en les posteriors rebaixes de gener.

Dies festius amb les botigues obertes per poder fer les compres  tranquil·lament mentre sona musica nadalenca que convida a passar-se tot el dia comprant mentre altres, el botiguers i treballadors, simplement, treballen.

El que la majoria de gent que compra en dies festius no es pregunta és si aquells treballadors  estan cobrant aquell dia festiu en hores extres, si han pogut escollir treballar o no o si simplement, no els hi quedava cap altre remei.

I els  treballadors? s'ho pregunten? Tant estant amb millor o pitjor cara al seu lloc de treball, saben si es respecten o no els seus drets? N'hi ha que si i n'hi ha que no.

Sovint els treballadors pequem de desconeixença de saber diferenciar d'on acaben les nostres obligacions i on comencen els nostres drets, ens deixem  convèncer pel que els nostres superiors diuen que és la nostra obligació amb la fe cega de qui no sap i no qüestiona...

De vegades, les empreses ja ens ho posen prou  difícil per contracte, fent i desfent acrobàcies perque allò que no és legal, passi per l'ambigüitat fins a la legalitat sense que sapiguem ben be com...

A partir  d'aqui... la resta es qüestionar i plantar cara. No és obligació del treballador dir que si a tot el que exigeix l'empresari. Una vegada acaba la seva obligació, el treballador decideix. Obligat a fer hores extres, obligat a traslladar-se de lloc de treball quasi sense previ avís, obligat a tornar hores a l'empresa sense cobrar ni un cèntim, sense dret d'agafar ni un dia personal, en alguns llocs quasi sense dret de fer un café! Mentides!!!

No caiguem al parany de  lligar-nos nosaltres mateixos les cordes i la creu per fer de titelles.
Informem-nos i plantem cara. Sempre des-de el coneixement de que allò que fem, és legitim.

PRIMER PATACADA... ARA UNITAT

És curiós com poden canviar les coses d'un dia per l'altre.

Avui llegia al diari les declaracions del senyor Jordi Portabella, candidat per Barcelona a les properes eleccions municipals, demanant unitat entre els partits independentistes. Potser una coalició (amb ell al capdavant de les llistes... no fos cas que algú oblidés que ERC és més independentista que la resta) amb Solidaritat Catalana.

A mi em sembla perfecte que els partits independentistes formin coalició. Però... ara?

Fa un parell de mesos ERC refusava les ofertes de Reagrupament i Solidaritat Catalana de formar un bloc independentista per a les passades eleccions autonòmiques del 28N, demanant el vot per Esquerra amb el pretext de "no dividir l'independentisme".

Que ha canviat tan de-sobte?
11 escons.

Gran part del electorat independentista ja se n'ha afartat. Masses paraules i poques accions, la gent n'està farta de l'independentisme de fireta que s'aferra a la cadira i han optat per altres vies.

Més enllà de que s'hagi pogut perdre algun escó per haver donat la presidència de la Generalitat al PSC formant el segon tripartit quan el primer ja havia estat un fracàs, més enllà d'algún escó que s'hagi pogut perdre a causa de les disputes internes del partit o deixar de banda a un polític clau per ERC com és el senyor Carod Rovira... la resta (sota el meu parer), s'han perdut per preocupar-se més de partidismes que de les necessitats del país. 4escons que s'envan a Solidaritat Catalana, un escó que va estar a punt d'esgarrapar Reagrupament, gent descontenta que opta per la ambigüitat i el presumpte independentisme convergent...

Si ERC no s'hagués desacreditat com a partit independentista negant-se a formar coalició, estic segur de que aquells 21 escons de fa quatre anys s'haguessin superat, sent l'unió independentista la tercera força parlamentaria de Catalunya, prou forta per pressionar al govern convergent a optar pel camí de la independència...

Però els catalans som així, som de closca dura i fins que ens n'adonem de que no podem partir la pedra, continuem donant cops de cap contra la paret...
Què hi farem? potser algun dia...