NI LLEI ELECTORAL JUSTA NI GENT COMPROMESA

23/5/2011, dia després de les eleccions municipals i autonòmiques en alguns territoris d'Espanya.

Després de dies de protestes als carrers i acampades demanant una democràcia real, s'ha tornat a posar de manifest que és tan real que el sistema no funciona com que la gent no està disposada a participar del seu canvi.

Localment (a Barcelona) les coses empitjoren, globalment (al conjunt de l'estat) empitjoren encara més.

Vivim en una societat a la que li resulta molt fàcil queixar-se del que té, però li és molt difícil actuar. Ens queixem de que no hi ha democràcia real, ens queixem del bipartidisme, ens queixem de la llei electoral que tenim... tot i així l'abstenció continua sent enorme!

Cens de Barcelona: 1.163.550 ciutadans
Vots escrutats: 616.290 vots (47,03% d'ABSTENCIÓ, 547.266 PERSONES)
Vots en blanc: 27.093
Vots nuls: 10.719


Només 174.022 persones van votar CiU a Barcelona, el 28,74% dels vots registrats, el 14,95% de la gent amb dret a vot!! El 85,05% dels Barcelonins NO HAN VOTAT AQUEST ALCALDE!


Continuem fent casserolades mentre la societat es nega a veure que l'única manera de canviar les coses és participant, deixant de fer servir el vot útil i votant a qui realment vulgui. La societat té l'alcalde que es mereix. Un alcalde de dretes que ens retallarà més serveis, que els privatitzarà. I un cop més, ens indignarem i sortirem al carrer. Sortirem al carrer sabent que el que tenim i del que ens queixem és culpa de TOTS i continuarem sense moure un dit per canviar-ho.

I que en puc dir de la resta de municipis? El PP puja, Plataforma Per Catalunya puja, a la resta de l'estat el PP puja... sembla que fins que no tinguem una bona dosi de ma dura de dretes durant 4 anys més quan el PP guanyi les generals l'any que ve no ens decidirem a actuar realment. Que així sigui.

Jo sóc el primer a qui li indigna la política d'aquest país, però encara m'indigna més la passivitat de la societat, la facilitat de queixar-se i no fer res. Aplaudeixo a la gent que es queixa i després vota i participa, la resta no em mereixen cap mena de respecte.

CANVIAR EL SISTEMA DES-DEL SISTEMA

A pocs dies de les municipals, les manifestacions del 15/05/2011 arreu d'Espanya per una Democràcia Real han concentrat tota l'atenció popular, política i mediàtica (inclús l'internacional).

Gent acampant pacíficament a les places reivindicant que se suprimeixin els privilegis de la classe política, mesures dràstiques contra la desocupació, dret i facilitats per l'habitatge, serveis públics de qualitat, control de les entitats bancaries, millor fiscalitat, una democràcia més participativa i el final del bipartidisme.

S'ha de dir, que és completament legitim i potser necessari aquest tipus d'iniciatives populars sense cap partit polític al capdavant ni cap associació. I el fet que de moment, estigui sent una reivindicació pacifica i que mitjançant l'escriptura de propostes de tots els participants s'hagi aconseguit redactar un manifest, és una gran fita.

Es ben cert i en la meva opinió inevitable, que el sistema canvii d'una vegada per totes. Però, on ens portarà una manifestació o una acampada? on ens portarà un manifest?

Si no es fa res més, enlloc.

Aquestes acampades serviran per formar un revol mediàtic, els polítics ho estan aprofitant per fer campanya donant suport o posicionant-se en contra segons quin electorat vulguin ficar-se a la butxaca, una vegada més, s'apropien de les reivindicacions de la ciutadania per pescar vots.

S'ha de canviar el sistema. I les acampades i manifestacions estan molt be, però s'ha de canviar el sistema des-del sistema.

S'ha de fer que les propostes i les reivindicacions que s'han formulat, s'aprovin al Parlament, ja sigui presentant-les en forma de ILP o aconseguint que algun o alguns partits polítics ho incloguin en el seu programa, o formar un partit amb aquest programa. Si no és d'aquesta manera, res no canviarà i amb el temps, aquestes manifestacions hauran quedat en res o quedaran en un eslògan al servei d'algun partit.

Les manifestacions són necessàries, però hem de fer un pas més enllà.

GARANTIA DE PROGRÉS?

Nou cop a una política catalana que cada vegada està més plena de disbarats sense sentit.

L'ultim episodi d'aquesta  tragicomédia, va succeir ahir al Congrés dels Diputats en la votació de la moció presentada per CiU per la qual s'exigia al Govern central el pagament del fons de competitivitat de Catalunya durant l'exercici de l'any corrent.

Fa mesos, el PSC i en la majoria de les ocasions el seu secretari general Joaquim Nadal, van afirmar rotundament i en repetides ocasions, que el PSC reclamaria conjuntament aquest fons de competitivitat amb la resta de grups catalans i que en aquest aspecte, estaria sempre al costat del Govern de la Generalitat.

No obstant, posteriorment van presentar una esmena en la que s'exigia que aquest assumpte s'havia de negociar des-de la comissió bilateral. Si aquesta esmena no s'aprovava, el PSC votaria en contra de rebre el fons de competitivitat aquest any.


Perquè? És més important aquesta esmena que votar a favor de que Catalunya rebi els 1.450 milions d'euros que li corresponen? O és que a pocs dies de les municipals, el PSC no pot permetre que una moció per rebre una suma tant important de diners, presentada pel rival directe CiU prosperi?

El PSC havia de presentar una esmena amb el pretext que sense aquesta, la moció no  podria prosperar, a la fi que a ulls de l'electorat, el merit d'aconseguir aquests diners fos de l'esmena del PSC i per tant merit dels socialistes, no dels convergents.

El Parlament de Catalunya no va aprovar l'esmena, per tant, els 25 diputats del PSC al Congrés dels Diputats, votarien en contra de rebre els fons de competitivitat incomplint les seves pròpies paraules.

La moció no ha prosperat, amb 161 vots a favor (CiU, ERC,  ICV,BNG,IU i fins i tot el PP), PNV i el CC es van abstenir, 168 vots en contra (PSOE i PSC).

Si els diputats del PSC haguessin votat a favor, la moció hauria  prosperat i hauríem de rebre 1.450 milions d'euros durant aquest any.

No obstant, el PSC pot continuar criticant les retallades  pressupostaries (és cert que gens encertades) d'un Govern que s'ha d'estrènyer el cinturó per complir el dèficit, mentre des-de Madrid el PSOE va demanant que es retallin més gastos.

Per aquests actes incomprensibles, lamentablement, la dreta puja i l'esquerra baixa.

Quin serà el proper episodi d'aquesta  tragicomedia sense sentit de la política catalana?

EL RIDICUL DE LA CAUSA

En els darrers anys i especialment des-de la sentencia del TC sobre l'Estatut de Catalunya, que va provocar la massiva manifestació del 10 de Juliol de 2010 a Barcelona, hem anat veient com l'independentisme ha anat guanyant adeptes a velocitats realment notables, comptant amb figures com el molt honorable ex-President de la Generalitat, Jordi Pujol (qui ho hauria de dir!?) o el mateix Artur Mas votant a favor de l’independència a les consultes populars no vinculants finalitzades a Barcelona el 10 d'Abril d'aquest any.

No obstant, si és veritat que la causa independentista avança, no es pot negar que hi ha factors dintre del mateix independentisme, que perjudiquen a l'independentisme en sí mateix...

Cada cop més, part de l'electorat i parlamentaris que conformen el sector sobiranista, s'han anat avocant més i més a la banalització i ridiculització de la causa que ells mateixos defensen.

La constitució de Solidaritat Catalana per l’Independència, fent una crida a la unitat independentista, va iniciar un joc que be podria aparèixer com a tema principal d'algun programa de tertulians de Tele 5, posant de manifest, que la causa era menys important que les llistes electorals i ni els mateixos que demanaven unitat, van voler unir-se amb (gairebé) ningú.

Una vegada constituït el nou gobern, sembla que Solidaritat Catalana (no imagino un nom per la formació que li escaigui menys), s'ha entestat a optar per la via de l'escàndol i d'intentar sortir a la foto; cada cop que el sr. López Tena obre la boca, deixa clarament evident que és un dels polítics amb més potencial del panorama català, però ho esguerra amb declaracions provocatives i polèmiques que no van a compte i assentades al Parc de la Ciutadella tot ridiculitzant la classe política, la causa i l'electorat que els ha donat suport en les passades eleccions.

Per altre banda, "l'intent" fallit d'unitat a les autonòmiques, i l'estrepitosa caiguda d'ERC, va propiciar que es demanés unitat per a les properes eleccions municipals (ara es veu que independència o la no independència d'un país s'ha de promoure des-de els ajuntaments... en-fi, si serveix d'alguna cosa, benvinguda sigui aquesta unitat..). El grup de SI, es va negar, novament a formar coalició amb cap altre formació. Això va donar peu a que l'home al capdavant de la formació és desentengués del seu sub-grup parlamentari i passés a ser un parlamentari no adscrit. Ja tornàvem a tenir el drama servit.

Critiques a Laporta per part d'uns, critiques a SI per una altre i critiques al sobiranisme per totes bandes.

No obstant, SI no és l'única responsable del ridícul independentista; ERC i CiU també hi ha fet el seu paper.

L'estira i arronsa d'ERC amb Reagrupament i SI intentant demostrar quin dels partits és més independentista; la polèmica amb la votació de Mas, Duran i Lleida dient que la vicepresidenta Ortega va votar que no, mentres la sra. Ferrussola diu el contrari, l'abstenció de CiU a la Proposició de Llei de la Declaració de d'Independència mentre a les consultes no vinculants treien pit d'haver votat que si, l'absentisme del President Mas durant el debat de la mateixa llei, l'actriu porno Maria Lapiedra, en Jimmy Jump, Pilar Rahola fent un paper cada cop més denigrant al més pur estil “Diario de Patricia” i d'altres personatges acaben de conformar aquest circ.

És una llastima que la feina i dedicació de tantes persones que han treballat per poder realitzar unes consultes populars, gent que organitza cimeres i altres iniciatives per promoure i donar a conèixer la causa independentista, es vegin perjudicades per la "feina" d'aquesta gent que no fa una altre cosa que ridiculitzar-nos a tots.

Així mai anirem enlloc.

NOBODY CARES

No se si és una sensació estranya o irreal... però des-de fa temps veig que vivim en un món on la societat només es preocupa de les coses sense importancia...

Qui no està preocupat per si per la llei SINDE s'acaba tancant seriesyonkis.com i no podem veure el final de "TheWalking Dead" o de "The Big Bang Theory"...? Quina serà la propera perla de la Belén Estevan? Qué ens posarem avui per anar de festa? i si està tancat que farem!? Es casaran finalment el Piqué i la Shaquira? Guanyarà el Barça al Madrid el proper clàssic!? quins nervis tot plegat!!!

Perquè ens hauria de preocupar l'engrandiment de la capa d'ozó? o el vertiment massiu de residus radioactius al mar i l'escalfament global? o les guerres, la fam, l'atur, la discriminació, la politització de tribunals, la corrupció o la manipulació?

Tristament ens preocupem més de les primeres coses que de les segones... ens movem més per buscar una camisa o un vestit per sortir de festa que per buscar una feina; invertim milers d'hores en veure la TV i ni una en la creació d'empreses; ens preocupem més per comprar el caprici de torn que per ajudar a qui no té res...

En quin món vivim? Ho fem perquè la realitat ens supera o simplement perquè ignorem la gravetat de la situació que TOTS vivim?

Si hi ha atur, perquè no es dificulta l'acomiadament a les empreses?
Si hi ha contaminació perquè no s'inverteix en la millora i la globalització de les energies netes?
Si hi ha guerres, perquè la gent prefereix matar a innocents abans que seure a parlar?

És sensació meva o és que sembla que ningú fa res? no ens n'adonem de que ho podríem arreglar tot si féssimalguna cosa? A qui li importa?

Ben mirat... vaig a veure la TV... crec que avui fan la serie que m'agrada!

MANIPULACIÓ MEDIATICA A FAVOR DE L'ODI

El passat dia 13/02/2011, l'entrenador del Girona FC, Raül Agné, va abandonar una roda de premsa a Osca indignat ja que els periodistes locals li recriminaven que responés en català a les preguntes dels periodistes deTV3. Menstres no deixaven de recriminar-li, Agné va dir: "Contesto una en catalàn, después a ustedes encastellano; ningun problema." Descontents perquè va continuar responent la pregunta de TV3 en català, els periodistes van continuar recriminant-li el mateix. De manera que l'entrenador s'en va afartar i va marxar.

Aquesta noticia, ha tingut molt més "bombo" del que es podria esperar i molts mitjans de comunicació s'han afanyat a fer-ne més  ressò del que probablement tindria la noticia. És un dels molts casos de discriminaciólingüística d'entre altres que passen desapercebuts diàriament.

No obstant, mitjans de comunicació espanyols no han dubtat en manipular la noticia al seu favor, dient que l'entrenador va marxar  perquè els periodistes aragonesos no li deixaven respondre en català les preguntes que ells havien fet en castellà. "Contesto una en catalàn, después a ustedes en castellano; ningun problema." 
Perquè s'ha omès aquesta part de les declaracions? perquè diuen que responia en català a les preguntes en espanyol dels periodistes aragonesos, si era el torn de preguntes de TV3?

Passem de la discriminació  lingüística a la que molts catalans, lamentablement, ja estem acostumats des-de fa molts anys (acostumats, que no vol dir que ho acceptem) a la manipulació mediàtica.

Fomenten l'odi per tot  allò o aquell que és o vol ser diferent mentre pretenen que abaixem el cap.

http://www.minutodigital.com/2011/02/15/quim-monzo-visca-catalunya-lliure/

Article de mundodigital sobre un article de quim monzó que parla dels fets.

http://ecodiario.eleconomista.es/deportes/noticias/2828628/02/11/Quim-Monzo-titula-en-arabe-su-Visca-Catalunya-llibre.html

Article a eleconomista sobre el mateix

A tots dos articles ometen la mateixa part.

AQUESTA ÉS L'ESPANYA PLURAL, AQUESTA ÉS L'ESPANYA DEMOCRÀTICA

En aquestes dates nadalenques on, en teoria, hauríem de tenir una mica de tranquil·litat i bon rotllo, sembla que no hi haurà treva per part del govern espanyol ni del Tribunal Suprem.

Recentment, s'ha fet publica la sentència del  TS sobre el model d'immersió lingüística del català, on queda ben clar, que l'espanyol ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya deixant la llengua catalana en unsegon pla.

Per altre banda, el  govern espanyol, recorrerà al Tribunal Constitucional la llei de Consultes Populars aprovada pel Parlament de Catalunya, ja que l'executiu de Zapatero considera que aquesta llei vulnera les competències exclusives de l'estat sobre la regulació i convocatòria de referèndums.

Si senyor! Parlem en espanyol i no s'ens acudeixi proposar que el poble català es pronuncii sobre res que el  Reino de Espanya no cregui adient...

Aquesta és l'espanya  plural, aquesta és l'espanya democràtica... tancar les boques que parlen un altre idioma i negar drets democràtics a qui podria pensar diferent.

Aquestes són les  polítiques d'ultra-dreta d'aquest govern "d'esquerres", solucions ràpides a cops de sentència.

Ens  espolien, imposen la seva llengua per sobre de la nostra i ens trepitgen el dret a decidir...
No ens estoven per diferents, ens estoven perque siguem com ells voldrien.

Quant de temps aguantarem ser l'ase dels cops?

Bon Nadal